El govern de la Generalitat ha aprovat aquest gener el Pla de Participació Ciutadana 2008-2010, previst en l'acord pel govern d'entesa. És el primer d'aquestes característiques que s'aprova a Catalunya i a l'Estat, i inclou un centenar d'actuacions per introduir la participació ciutadana en la definició de les polítiques públiques. Són accions concretes, amb calendari i pressupost. Es preveu que, fins al 2010, el govern elaborarà una trentena de lleis, programes i plans amb participació de la ciutadania, i reformarà una vintena de consells de participació per fer-los més eficients.

Dos són els objectius principals: d'una banda, incrementar la quantitat i la qualitat de la participació, programant i coordinant les accions necessàries per tal de seguir incorporant la ciutadania en l'elaboració de lleis i programes; i de l'altra, potser més complexa, fer més transversal i integral la cultura de la participació dins de la Generalitat de Catalunya.

Les actuacions i la naturalesa d'aquest pla denoten que encara estem en una etapa de construcció. La participació és un concepte fràgil i interpretable. Ara fem un pas més per impregnar l'administració de la Generalitat de la cultura de la participació. Una nova cultura en les maneres de fer i de pensar, basada en el diàleg, que suposa un espai de transformació, que complementa la democràcia representativa i que és imprescindible avui per poder governar.

Decisions de més qualitat Però quines són les raons que aconsellen que el govern incorpori la participació ciutadana? Primera, perquè la participació ciutadana permet comptar amb les aportacions, els coneixements i les sensibilitats dels diversos actors socials i econòmics que es veuen implicats en les polítiques públiques. Introduir la participació és prendre decisions de més qualitat. Segona, perquè la col·laboració i la complicitat de la societat ajuden a assolir l'eficiència i l'eficàcia en l'aplicació de les polítiques públiques. La participació, lluny d'alentir les decisions, permet superar les resistències i els entrebancs que acompanyen, cada cop més, el desplegament de polítiques complexes. Introduir la participació és agilitar l'aplicació de les decisions polítiques. Tercer, perquè la participació i el diàleg fomenten espais de trobada que enforteixen les relacions cíviques. Introduir la participació és enfortir el capital social necessari per tirar endavant els projectes col·lectius que el país reclama. I quart, perquè la participació permet construir polítiques des de la proximitat i incloure les preocupacions de la ciutadania. Introduir la participació és generar confiança i apropar la ciutadania a la política.

Aquest pla cal lligar-lo també al desenvolupament de l'Estatut d'Autonomia, que, en l'article 29.1, del dret a la participació, estableix que els ciutadans de Catalunya tenen dret a participar en condicions d'igualtat en els afers públics de Catalunya, de manera directa o bé per mitjà de representants. Així mateix, l'article 43.1, del foment de la participació, estableix que els poders públics han de promoure la participació social en l'elaboració, la prestació i l'avaluació de les polítiques públiques, i també la partici pació individual i associativa en els àmbits cívic, social, cultural, econòmic i polític, amb ple respecte pels principis de pluralisme, lliure iniciativa i autonomia. El pla vol servir per aprofundir en un dret bàsic, que es desplegui amb força la potencialitat que l'Estatut ens ofereix.

Contra la desafecció Som conscients que fer participació no es pot basar només en el que faci el govern. Són tots els actors polítics, socials, econòmics i la ciutadania, els que tenen drets i deures en aquesta matèria. La democràcia i la seva qualitat no són ni poden ser una responsabilitat exclusiva de l'administració. I també és cert que són necessaris altres instruments. La reforma que aquest govern va fer de la regulació de la iniciativa legislativa popular, per facilitar-ne l'exercici, n'és un exemple. Però el pla es defineix des de la convicció que incorporar la participació en l'acció pública és la millor manera de lluitar contra la desafecció de la ciutadania respecte a la política i generar confiança.