Respecte als recents esdeveniments de caigudes massives d'exemplars de pi blanc, principal arbre afectat pel passat temporal de vent a Catalunya i com a estudiant del cicle formatiu de grau mitjà de treballs forestals i de conservació del medi natural a l'IES Horticultura i Jardineria de Reus, voldria aclarir que cal recordar que el bosc mediterrani per excel·lència, el que dominaria quasi tot el territori català, són les rouredes i els alzinars, ecosistemes que s'assoleixen en estadis posteriors a la dominància d'espècies transitòries i secundàries com el pi blanc. És l'anomenada successió natural, que minva les pinedes vers aquests boscos més madurs, inherents en la història natural del país, més estables al pas del temps, i resistents a les pertorbacions i plagues ( temporals de vent, de neu, sequeres, incendis, processionària...). Els pins, dominants del nostre paisatge, són, si més no, exemplars que acullen al seu dessota els plançons de les espècies que en un futur formaran els alzinars (zones de litoral i prelitoral) i les rouredes (zones generalment a l'interior fins a muntanya).

Malauradament, aquests dies s'ha evidenciat que les «neteges» irracionals en zones urbanitzades, i/o amb una mala gestió forestal, han eliminat completament el sotabosc de les pinedes i per tant el reclutament de plançons d'aquestes espècies de creixement més lent però tanmateix més resistents i segures.

Caldria, doncs, engegar aclarides racionalment selectives a temps, de manera que possibilitaria tant aquesta autosuccessió de les pinedes vers alzinars i rouredes i, alhora, a les zones residencials, les selectives que permetin el creixement diametral dels peus, i no pas l'habitual creixença desproporcionada dels pins blancs en forma de Chupa Chups, els quals, evidentment, tard o d'hora algun fenomen natural precipitarà; sense oblidar, lògicament, si s'escau, de plantar les espècies pertinents als alzinars, rouredes o màquia, en previsió de futur.