El professor i escriptor figuerenc Joan Ferrerós reflexionava en el seu article de dimarts sobre la conveniència de dedicar espai per als estudiants a les biblioteques públiques de les nostres contrades, tot posant de manifest un dèficit real que és compartit per molts dels nostres municipis: la manca d'aules d'estudi. Reivindicava Ferrerós que les actuals biblioteques públiques, i les futures, no fossin «magatzems de llibres amb funció de guarderia on els mal educats vagin a practicar indolentment les seves expansions», i aportava solucions que comporten contractar conserges que obrin i tanquin les portes, i possibilitin així un ús intensiu de les biblioteques públiques.

Com a regidor de Cultura de Figueres he tingut en diverses ocasions l'oportunitat de conversar amb estudiants de tots els nivells que efectivament necessiten, per desenvolupar la seva tasca d'aprenentatge, aules d'estudi i, per tant, espais silenciosos oberts al públic un elevat nombre d'hores al dia, equipats amb taules, cadires, ordinadors connectats, fotocopiadores, etc.

Però com a responsable polític d'una de les biblioteques públiques de més èxit de la demarcació de Girona no puc admetre que aquests equipaments culturals de proximitat es limitin a exercir un rol que pertany al segle passat. I és que malgrat que les biblioteques públiques, històricament, han servit per cobrir un dèficit real sorgit d'una necessitat real (tenir espais adients per al necessari estudi dels estudiants), des de la llei de biblioteques de Catalunya de l'any 1981, i d'acord amb els estàndards nacionals i internacionals (manifest de la Unesco i del Col·legi Oficial de Bibliotecaris-Documentalistes de Catalunya), les biblioteques públiques catalanes tenen per objecte contribuir a l'exercici del dret a la cultura, a la llibertat d'informació i a la formació al llarg de la vida i al lleure. No són, doncs, espais diàfans i silenciosos amb taules i cadires.

A Figueres i en la línia d'objectius ja esmentada, l'actual seu de la biblioteca Fages de Climent va ser inaugurada el juliol de l'any 2000 per oferir a la ciutadania un espai viu, ric, divers, obert a les múltiples necessitats informatives i culturals dels figuerencs i dels qui ens visiten. L'aposta de l'any 2000 ha sortit bé: la biblioteca pública de Figueres és avui el principal equipament cultural de la ciutat. Cada dia hi passa una mitjana de 636 usuaris, i cada dia la biblioteca deixa en préstec 572 documents, a raó de 170.407 l'any. És la biblioteca líder a la demarcació de Girona. No és un magatzem de llibres, i els 189.637 usuaris que n'han fet ús durant l'últim any no són persones mal educades que necessitin guarderies. Són persones que valoren positivament un equipament cultural modern que presta serveis de primera qualitat.

El govern de Figueres, com possiblement també la majoria de responsables polítics municipals del país, voldria poder obrir la biblioteca pública 24 hores al dia. Però l'horari d'obertura de les biblioteques públiques no depèn d'una persona que obri i tanqui la porta, com tampoc depenen d'això les hores de servei de les escoles, els centres de salut, les comissaries o els jutjats. Per tenir oberta la biblioteca es necessita personal qualificat, que pugui donar resposta a les necessitats informatives dels usuaris, i que pugui garantir un servei d'informació d'excel·lència cada hora que aquest centre cultural tingui les portes obertes al públic. Els nostres estudiants necessiten espais per exercitar l'estudi, certament. Però les biblioteques públiques són molt més que aules d'estudi, són avui els principals equipaments culturals dels nostres pobles i ciutats.