Per aquesta raó, l'entitat està negociant amb l'Institut Municipal d'Acció Cultural (Ajuntament de Reus) i el Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional Catalana (Generalitat) una revisió dels convenis de col·laboració que manté amb les dues institucions. «Carrutxa no desapareixerà perquè som un centre d'estudis potent i molt reconegut. Continuem amb la nostra tasca de recerca i de publicacions. Però no podem assumir la part de servei públic que duem a terme», va explicar ahir el president de l'entitat, Ferran Sugranyes. El centre té dificultats, per falta de personal, per atendre les nombroses consultes presencials que encara rep (malgrat que és una entitat molt activa a internet) i, sobretot, per mantenir al dia l'ingent fons patrimonial que ha anat acumulant des de la seva fundació, l'any 1980. Per exemple, des del mes d'agost passat, ha ingressat 1.100 imatges que estan pendents de catalogar. També ha començat fa poc a digitalitzar centenars d'hores de gravacions de les nombroses persones que ha anat entrevistant durant els anys per als estudis de cultura popular i, més recentment, els relacionats amb la memòria històrica. És una feina del dia a dia que necessita una atenció constant i que amb la infraestructura que té actualment l'entitat no pot assumir. Tant Sugranyes com dos membres destacats més de Carrutxa, Salvador Palomar i Montserrat Flores, van indicar que les institucions s'han mostrat receptives a les seves peticions, tot i que encara no s'ha concretat res.

Però Carrutxa continua molt activa. Així, aquest dissabte participarà a Barcelona en una taula rodona sobre els deu anys de la revista Caramella, dedicada a la cultura popular i que l'entitat edita conjuntament amb la valenciana Tramús i l'osonenca Solc. D'altra banda, ha organitzat la jornada de treball El cançoner de la Guerra Civil, que es desenvoluparà a Reus el 28 de febrer. Carrutxa també organitzarà activitats de l'Any Amades, que se celebrarà enguany arreu de Catalunya amb motiu del cinquantenari de la mort del que ha estat el folklorista més prolífic del país.