El recorregut professional de Maria Àngels Andreu Bueren a l'Ajuntament de Calafell es va iniciar l'any 2003 com a directora de l'escola taller, si bé assegura que és víctima d'«assetjament laboral» des de poc després que li encarreguessin per primera vegada l'organització del Parc de Nadal, l'any 2006, ja com a tècnica municipal de Joventut. En assumir aquest nou càrrec, Andreu afirma que va començar a notar «certes irregularitats en les factures» del projecte, que va anar comunicant als seus superiors. En aquesta mateixa època –en què estaven al capdavant del govern local CiU i ADMC– també diu que es va negar a fer «informes falsos de derivació de diners» i que, a partir d'aquí, se la va anar excloent de la feina i va començar a rebre «amenaces i coaccions».
Aquesta suposada situació d'assetjament laboral va fer que Maria Àngels agafés la baixa per depressió l'abril del 2007. Es va incorporar de nou a la feina després de les últimes eleccions municipals, en què el PSC i ADMC van agafar el relleu del govern. Amb aquest canvi, Andreu va pensar que potser el presumpte assetjament que havia sofert anteriorment acabaria, però insisteix que no va ser així. «Com que la truita no es va girar, vaig demanar fins i tot ajuda als Mossos d'Esquadra per continuar la investigació per destapar les contínues anomalies que havia anat observant des del 2004 en el desenvolupament de les meves funcions habituals».
D'altra banda, durant l'any 2007, li van tornar a encarregar l'organització del Parc de Nadal, durant el qual es va adonar que havia contractat les mateixes empreses que durant l'any anterior, algunes de les quals declara que eren «fictícies». Paral·lelament, en no cessar l'assetjament, argumenta que va tornar a agafar la baixa el mes de maig del 2008. Amb tot, està segura que aquest assetjament era per les activitats irregulars que ella coneixia: «La persecució laboral inicial del meu lloc de treball es va anar convertint en amenaces directes i vigilància per part d'alguns agents de la policia local de Calafell, que m'han seguit fins i tot dalt d'un turisme i han fet vigilància a les portes de casa meva.»
Finalment, el mes d'octubre passat, va ser quan es va decidir a presentar una denúncia a la fiscalia de Tarragona. En ella, a part de l'assetjament laboral, també fa constar que «la multitud de fets fora del normal» que va detectar són presumptes «derivacions de fons públics a empreses externes a l'administració, factures falses d'empreses inexistents, dades d'empreses reals però que en els comptes d'ingrés hi figuraven persones totalment diferents, factures per serveis de companyies que es pagaven sense que s'haguessin realitzat aquests serveis, factures pagades per compres de regidors en botigues que no tenien res a veure amb l'exercici del seu càrrec o fins i tot factures pel doble del seu valor». A part d'aquesta denúncia, el març del 2008 Andreu també va presentar un contenciós en què reclamava que encara no li havien pagat 1.200 hores extres. La fiscalia de Tarragona ja ha derivat el cas a la del Vendrell i, ara, Andreu diu que espera que des de fiscalia li demanin la documentació pertinent en cas que es consideri oportú iniciar la investigació.
FINS AL SÍNDIC DE GREUGES
A part de les denúncies, Maria Àngels Andreu va demanar ajuda al Síndic de Greuges el desembre passat, del qual n'ha obtingut una carta de resposta aquest mes. El síndic, Rafael Ribó, exposa que ja ha demanat a l'Ajuntament de Calafell informació sobre aquest assumpte i que, tan bon punt la rebi, continuarà amb l'estudi d'aquest cas.
)
