dimarts, 27 de gener de 2009
> «Demanen optimisme, però ja estic cremada»
Maria Carmen Alemany
ORIOL MAS.
Flaçà
El cas de la Maria Carmen és el d'una vida lligada a la fàbrica. Va començar a treballar a l'aleshores Torras Domènech quan tenia tot just catorze anys, i al maig vinent en farà –si tot va bé– 34 a l'empresa. Quan ahir va començar a córrer la notícia, és normal que els ulls se li omplissin de llàgrimes: «Des d'avui a tres quarts de dotze que estic plorant, i no tinc maneres de parar...», reconeixia. A part del valor sentimental, hi ha evidentment el valor material: «Hi he treballat tota la vida, i ara estic pagant una hipoteca bestial, tinc una filla de 28 anys i fa 3 anys que em vaig divorciar. Si tanquem, per a mi l'impacte serà impressionant.» I les perspectives no són bones. Els demanen optimisme, unió i força per sortir-se'n, però diu que això ja fa 6 o 7 mesos que dura: «I com a mínim jo ja en començo a estar una mica cremada, d'aquesta situació.» Un pronòstic? «Aquesta vegada em fa molt mala espina, i crec que això està a punt de tancar...»
|
)
