Periodista, dramaturg, novel·lista, editor i polític, Joan Puig i Ferrater (La Selva del Camp, 1882-París, 1956) no ha estat mai un escriptor d'aquells que en sec cauen en l'ostracisme o que són objecte d'una discutible revisió de la seva obra que posa en dubte la seva importància en la literatura catalana contemporània. Però sí és un dels molts que són víctimes de les polítiques editorials que obliguen, segons el professor i escriptor Magí Sunyer, a fer «maniobres» com les que ara l'ha portat a dirigir la recopilació de la narrativa curta de l'autor de la Selva del Camp: «Amb el ritme vertiginós de les editorials, que fa que al cap de dos mesos ja no trobis els llibres a les llibreries, el lector ho pot tenir difícil per localitzar les obres d'alguns autors, entre els quals, Puig». De Joan Puig i Ferrater, Arola Editors ja va publicar fa vuit anys la recopilació de la seva important obra teatral. Ara Cossetània ha fet el mateix amb la narrativa curta: «L'únic que deu quedar per recuperar de Puig és la poesia. Però no hi ha cap projecte al respecte». L'obra poètica de Puig i Ferreter és copiosa però roman en bona part inèdita. Magí Sunyer destaca, d'Una mica d'amor i altres relats, la claredat i originalitat pròpies de l'autor de Camins de França i el fet que la majoria dels contes només havien estat publicats abans en diaris i revistes. «Puig i Ferreter és un escriptor molt clar. En la narrativa curta és molt original i, a més, els seus contes són molt diferents entre ells». Els d'aquest volum els va escriure en els anys 20 i 30, excepte l'inèdit El misteri de la Casa Blanca. «Aquesta va ser l'època en què va estar més influenciat per la literatura russa, sobretot per Dostoievski, i això es pot veure en els seus personatges problemàtics i de psicologia complexa.»

Per Sunyer, i també per Guillem-Jordi Graells, especialista en l'obra de Puig i Ferreter i autor del pròleg d'Una mica d'amor i altres relats, els contes de l'escriptor modernista segueixen l'estil de la narrativa llarga que va conrear en els anys 20. Per Graells, l'escriptor va dedicar a la narrativa curta uns esforços relativament escassos, «obsedit com estava per les seves grans planificacions novel·lístiques, de les quals són, però, un bon complement i fins una derivació prou clara». Dificultats econòmiques empenyien Puig a resoldre cuita-corrents i en forma de conte, que podia publicar en un diari o en una revista, projectes o idees que haurien pogut acabar sent una novel·la. Així passa al conjunt de narracions incloses a Una mica d'amor i altres relats, d'on sobresurt, pel seu estil satíric que contrasta amb la resta dels contes, On són els pobres?... i altres històries de Nadal. L'escriptor torna a situar l'acció a la redacció d'un diari, tal com ja havia fet a Servitud, una de les seves novel·les més reconegudes. Puig i Ferreter hi fa un retrat irònic de Joan Pich i Pon, industrial i polític lerrouxista que arribaria a ser alcalde de Barcelona i que dirigia i era el propietari d'El día gráfico, un diari en què Puig va treballar entre els anys 1920 i 1922.