A Tortosa, poca gent recorda que, abans d'anomenar-se oficialment plaça de Mossèn Sol, la plaça del Rastre es deia plaça de Tetuan. De manera col·loquial, aquesta plaça pública ha assimilat el nom del barri del Rastre i del barranc que fins ben entrat el segle XIX va provocar gravíssimes inundacions. De fet, el barranc del Rastre era un element tan conflictiu, que va afectar durant segles el desenvolupament urbanístic del barri, amb fortes barrancades que arrossegaven des de les muntanyes pedres de fins a dotze quilos. És que potser el topònim Rastre ve d'una catalanització del castellà arrastre? Segons Ramon Miravall, va ser la gallina abans que l'ou, ja que l'original era el barranc del Vall, i la construcció del barri del Rastre, en la dècada de 1860, va propiciar la variació del topònim. Amb tot, les obres de canalització subterrània que Tortosa ja havia fet al Vall –el segle XIV va fer-se una volta de pedra picada, coneguda popularment com la Bollonera– no van servir per solucionar un problema que l'antiga muralla del Rastre també agreujava, ja que retenia l'aigua i feia els desbordaments més perillosos.

Així, el 5 de novembre de 1874 va haver-hi una barrancada que va ensorrar la muralla, tres cases al carrer Montcada i dues més al carrer Canvis. Dues dones van morir ofegades. El després alcalde Teodoro González va conspirar amb els operaris que treballaven en la reconstrucció de la muralla, i va instigar un motí amb els veïns. L'autoritat militar de Tortosa va ordenar-ne la detenció i processament, i González va amagar-se a casa d'un amic fins al gener del 1875. Dos anys després, ja com a regidor, González va decidir enderrocar definitivament la muralla.

Per alguna raó, no ha reeixit socialment cap dels noms oficials de la plaça. A la dècada de 1860 es va autoritzar i projectar l'eixample del Rastre, amb mitja dotzena d'illes de cases, situades totes menys una al llarg del barranc i destinades a habitatges populars. Al plànol de 1871 ja apareix dibuixat el nou barri, però amb la plaça sense nom i el barranc domesticat.

Després, al plànol «industrial i comercial» de 1890, de Víctor Beltri, ja apareix la plaça, en realitat anomenada del Duque de Tetuán. Aquest no era cap altre que Leopoldo O'Donell, un militar espanyol que el febrer de 1860 havia guanyat la famosa batalla de Tetuan, a la guerra del Marroc. Per tant, s'ha de suposar que la plaça del Rastre es digués de Tetuan com a mínim a partir del 1867, any de la mort del polític i militar espanyol. Curiosament també va morir un 5 de novembre, però just sis anys abans de la tràgica barrancada del Rastre.

Quan el 1909 va morir mossèn Manuel Domingo Sol, mestre dels operaris diocesans (els Josepets), Tortosa va acordar erigir un monument davant del col·legi, situat a la plaça del Rastre (o de Tetuan). Això va fer que la plaça canviés de nom oficial, ja que avui encara es diu plaça de Mossèn Sol. Ara, quan s'acaben de complir els 100 anys de la mort del beat, l'Ajuntament ha projectat fer-hi un aparcament subterrani amb 249 places que podria tenir afectacions sobre l'últim tram de la muralla del Rastre. Però de moment ningú no ha plantejat cap altre canvi de nom... D'altra banda, altres places tortosines que han mudat de nom són la plaça del Pou (ara Pius XII), la plaça de l'Hospital (després del Canonge O'Callaghan i ara dels Estudis), la plaça Nova (ara carrer Bisbe Aznar) o la plaça de la Font (ara d'Agustí Querol). La de la Constitució conserva el nom, però no el seu perímetre porxat.

Un cas a banda és la situació de les oficials plaça d'Espanya (de l'Ajuntament) i de Joaquim Bau ( de l'Estadi), i els canvis de nom de la plaça Alfons XII (primer la famosa Barbacana i, entre dictadura i dictadura, de la República), o de la plaça de la Immaculada (abans l'Esplanada), la popular plaça de Remolins. Al llarg del temps, la ciutat i els ciutadans canvien el nom dels espais públics, i per això no s'entén la reacció municipal de canviar el nom del barri 13 de Gener, data que commemorava l'ocupació franquista de Tortosa. Però el cas més extrem és el de l'actual plaça de Montserrat, que al plànol del 1890 ja es deia plaça dels Farols, com molta gent en diu encara avui. Una plaça que molts veïns del nucli antic han rebatejat com de Tetuan, ja que hi ha la mesquita i molts comerços d'immigrats magribins.