dissabte, 17 de gener de 2009
> Molins de vent
la galeria
SALVADOR GARCIA-ARBÓS.
D efenso els molins de vent. No pas allà on sigui, però crec que si no afegim molins de vent al paisatge, algú s'haurà d'empassar una central nuclear. Qui sigui: nosaltres, els de les comarques gironines; la gent de les comarques meridionals i de les terres de l'Ebre; els de la terra ferma, o, d'on sigui, algú haurà de conviure amb una nova central nuclear: els que no les volen perquè temen que algun terrorista hi estavelli un avió; els que temen que els governs hi enriqueixin urani per obtenir-ne plutoni i fer armes molt destructives, i els que simplement diuen «nuclear, no gràcies!», per criteris ecològics. Fins i tot no volen centrals nuclears al costat de casa els que defensen els combustibles radioactius i els que les troben inevitables si és que el món vol deixar de dependre dels hidrocarburs fòssils, petroli i gas natural. Si no s'aposta per les energies naturals renovables –plaques fotovoltaiques i aerogeneradors–, l'única energia alternativa al petroli té uns efectes secundaris terribles, perquè els residus nuclears emeten radiacions durant segles, mil·lennis. Per què no es poden posar parc eòlics, d'un parell de molins o mitja dotzena, a cada poble? O a la mitjana de l'autopista? O al costat de les carreteres de l'Empordà o de qualsevol una mica esventada? No dic pas de posar-ne en espais verges, ni de fer malbé boscos. Si és pel mal d'ulls, els aerogeneradors faran el mateix efecte, o menys, que pobles i urbanitzacions, granges, ponts i d'altres construccions i obres inevitables.
|
