Aquests dies s'està pescant molt, ha plogut i les rieres han baixat plenes de ferro i nutrients pels peixos. Però és excepcional. Els últims dos anys a Catalunya un dinou per cent de les embarcacions de pesca artesanal han plegat.

Pesca artesanal vol dir la pesca passiva, la que es fa amb la barca quieta, aquestes barques petites que són a la vora d'un seixanta per cent de la nostra població pesquera. N'he parlat amb Ramon Tarridas, Mauricio Pulido i Josep Pou, que fan part del projecte Adamec, una colla de pescadors artesanals que des del port d'Arenys promouen un pla pioner d'autogestió per tota la costa barcelonina, des de Tordera fins a Cunit. No ho fan per ecologisme, sinó per pura supervivència.

Tendim a pensar que la falta de peix és per sobreexplotació, però aquesta desaparició del dinou per cent d'embarcacions no ha fet créixer la captura. Potser la culpa no és tant dels pescadors. Els pescadors parlen de la incidència que té sobre la pesca tradicional la regeneració de la sorra de les platges. Quan es draga un fons marí es fa malbé la sorra més superficial, que és on hi ha la vida més rica. Només cal que ens imaginem què seria pelar la superfície d'un bosc. En zones tocades fa quinze anys, encara no hi han reaparegut les espècies d'abans del dragatge. Els mariscadors ho saben bé. Però encara és pitjor, perquè ja sabem que al cap de poc de regenerar una platja acostuma a venir un temporal que s'endú altre cop la sorra a mar, i aquesta sorra desplaçada fa malbé altres parts del fons marí.

Les depuradores també han afectat molt la pesca. Les tones de nutrients que abans anaven directament a mar ara no hi arriben. Tothom troba bé adobar una col ecològica amb residus naturals, però en el peix no s'hi pensa. S'aboca aigua tractada amb procediments químics a mar perquè volem l'aigua transparent, però els pescadors avisen que transparent també pot voler dir morta. Una solució seria engegar les depuradores a l'estiu.

I després hi ha aspectes que fins ara no s'hi ha pensat. Per exemple, la pesca recreativa. Cada dia creix, i no se sap quina quantitat de peix mou entre canyes, poteres i submarinisme.

La intenció d'Adamec és posar d'acord els pescadors per buscar la manera que sobrevisqui la pesca artesanal. Innovar no és una cosa gens fàcil en un gremi tan tradicional. La proposta més ambiciosa és que cada dos ports mantinguin una àrea de pesca restringida. També volen instal·lar incubadores protegides perquè la sèpia hi posi els ous, i esculls perquè el peix s'hi posi a recer. Proposen un cens i un seguiment exhaustiu de la pesca.

Els pescadors tradicionals poden filar prim perquè la pesca que fan és la més selectiva. Poden triar la mida del peix que pesquen i treballen gairebé sense descart, o sigui sense peix pescat inútilment. A més, tenen una zona de pesca perfectament acotada. Fins a trenta-cinc metres de profunditat és zona exclusiva de pesca artesanal, no poden operar-hi les barques d'arrossegament ni les d'encerclament. És un afer, doncs, d'autogestió, i un projecte punta de llança en què els pescadors treballen amb els científics i les universitats i participen en trobades de tècnics marins. Fan anar el Power Point i tenen l'experiència, el coneixement del terreny i tota la tradició d'una de les dues o tres arts més antigues de l'home.