Aquests últims dies només es parla dels autobusos ateus; s'hi dóna un missatge molt clar: deixa't de bestieses i disfruta la vida, que Déu no existeix. Després entren els evangelistes de Madrid o els cristians de Barcelona donant un altre missatge claríssim –en el cas dels cristians de Barcelona–: Déu sempre està amb tu a les bones i a les males. Els uns i els altres recaptant diners per contractar el major nombre d'autobusos possible en diferents ciutats, i sempre amb la intenció que reflexionem sobre el tema. Home, em sembla que avui dia tothom té molt clar si creu en Déu o no. Reflexionar?, Fer-nos costat? Ni els cristians ni els ateus necessitem cap bus per reafirmar el nostre estat amb Déu.Pregunteu als palestins morts què en pensen, d'aquests autobusos, pregunteu-ho a les seves famílies, als nens sense pares, als pares sense fills, a tota una població que s'està matant... Qui els fa costat, a ells, qui treu autobusos al carrer perquè es reflexioni sobre el tema, qui està recaptant diners per fer-ne més difusió?
He anomenat Palestina com podria anomenar el Congo, les dones maltractades o els abusos a menors. El món està ple de temes per reflexionar, fer-ne difusió i actuar.
