Ara, passat Nadal, alguns autobusos de Barcelona circularan amb un anunci pagat per unes associacions d'ateus que farà així: «Probablement Déu no existeix. Deixa de preocupar-te i gaudeix de la vida.» Probablement, diuen? Els ateus deuen ser com els vegetarians: alguns porten el règim alimentari fins a les darreres conseqüències i uns altres estan oberts a la possibilitat d'acceptar la deglució d'alguna cosa més que espinacs i bledes. Els ateus de l'anunci són uns ateus relativistes. Només una cosa: ¿d'on han tret que els qui creuen en la probabilitat contrària estiguin preocupats o no gaudeixin de la vida? Ara mateix, per commemorar el naixement del Fill de Déu i la posterior adoració dels Mags, han fet uns excessos que si no els han donat gaudi despreocupat no serà perquè no ho hagin intentat.

La iniciativa d'aquests ateus hedonistes m'ha fet pensar en aquells homes que diuen que a l'hora de la mort prefereixen anar a l'infern que al cel perquè calculen que així com el cel serà habitat per la gent més ensopida i llauna del món, a l'infern tot seran alegries a càrrec dels pecadors (i pecadores) i dels heterodoxos. Pensen que al cel hi haurà cada dia per dinar torradetes de Santa Teresa i tot seran misses i que a l'infern, en canvi, se servirà rebosteria variada, es representaran varietats i es practicarà la discussió intel·lectual. Sempre he pensat que els que diuen aquestes coses aniran efectivament a l'infern i que un cop allí no trobaran a ningú dels que hi esperen. Quan en demanin notícies, el dimoni els dirà que són al cel. I quan preguntin per quin motiu ells, en canvi, són a l'infern, el dimoni els contestarà: «Per haver pensat que Déu és idiota.» Pensar que Déu és idiota és un sacrilegi.

Els ateus dels anuncis ambulatoris aniran directes al cel. S'ha de ser de molt bona fe per fer proselitisme com qui anuncia una pel·lícula, i de manera tan prudent. Per evitar-los un disgust –al cel el sofriment hi és exclòs–, Déu, que és tot bondat, s'amagarà darrere les columnes perquè no el descobreixin.