| |||||
 | |||||
| |||||
| |||||
 |
|
|
|||
|
diumenge, 4 de gener de 2009 > Misses amb tots els accents
Els immigrats s'han fet un lloc en l'Església catòlica catalana, que es planteja com a repte la seva acollida i integracióM. ALTIMIRA S. PÉREZ. Barcelona
«L'Església catòlica és tan multicultural com la mateixa societat catalana», afirma mossèn Josep Maria Jubany, el responsable de la delegació de pastoral social de l'arquebisbat de Barcelona. En l'última dècada, l'arribada d'immigrats, sobretot d'origen llatinoamericà, ha anat canviant el perfil de les comunitats. No és estrany, doncs, assistir a una missa en què se segueix el ritus grecocatòlic o a una altra en què s'utilitza el polonès, veure una església plena de filipins, de xinesos o guineans o trobar entre els nens que preparen la comunió una nombrosa representació de sud-americans. A les parròquies es reuneixen fidels de diferents nacionalitats com ara xinesos, ucraïnesos, pakistanesos, filipins, guineans, polonesos, xilens, equatorians i colombians. Jubany assegura que els immigrats ja eren catòlics al seu país d'origen i que, a Catalunya, troben en les parròquies un espai de trobada i suport no només material sinó també espiritual. Segons Jubany, la immigració és tant un repte com una oportunitat. «Cal continuar treballant en l'acollida i integració per aconseguir un enriquiment mutu», explica. Des de l'arquebisbat s'organitzen trobades per reunir totes les comunitats. La pròxima serà aquest gener. És la comunitat més antiga. Segons Remy Caringal, la secretària de la Immaculada Concepció, la primera missa que va celebrar a Barcelona va tenir lloc el 29 de juliol del 1986 a la parròquia de Santa Mònica. La comunitat, estructurada entorn de la figura del pare Avelino Sapida del Rosario –enviat pel seu bisbe de les Filipines per tenir cura dels catòlics connacionals instal·lats a Barcelona–, s'acabaria constituint l'any 1998 com una de les primeres parròquies personals del món. Està vinculada amb el centre filipí Tuhyan San Benito i durant molt de temps encapçalat per les religioses Benedictines Missioneres de Tutzing. La comunitat gaudeix, des de l'any 2000 i gràcies a un conveni entre la diòcesi d'Imuscavite i la de Barcelona, de les instal·lacions de la parròquia barcelonina de la Immaculada Concepció, amb les quals n'hi ha prou per acollir l'augment d'aquesta comunitat. Si l'any 1986 només se celebrava una missa en què acudien uns 200 fidels, actualment se'n fan dues amb capacitat per a unes 700 persones per torn. Aquesta parròquia té tres grups de coral, un de Black Rosary (els membres del qual es desplacen a domicili i resen un rosari per fomentar la incorporació de nous fidels), i un altre de lectors, a més dels ministres que ajuden el pare Avelino. Tenen diferències en termes litúrgics. Durant la missa els fidels poden oferir fruites i flors i en les bodes tant l'home com la dona s'han de posar un vel al cap. A la parròquia de Sant Jaume de Santa Coloma de Gramenet, els fidels que celebren la missa del diumenge, oficiada en català i castellà, provenen de 90 països diferents. Aquest mestissatge (amb presència de pakistanesos, brasilers, guineans, xinesos i llatinoamericans) ha convertit l'església en un símbol de multiculturalitat i convivència. El col·lectiu de pakistanesos, format per unes cinc famílies, procedeix en la major part dels casos del poble de Faisalabad (situat a la província del Panjab, on hi ha una comunitat catòlica minoritària). La parròquia actua com a nexe d'unió d'aquests immigrants amb la societat de recepció. Els fidels pakistanesos, diu el rector, valoren molt la tolerància religiosa dels catalans envers protestants, musulmans i la resta de comunitats. Representen el grup més nombrós. Són presents a diferents parròquies de tot l'arquebisbat de Barcelona. La missa que es fa cada diumenge al vespre a la parròquia de Betlem n'és un bon exemple. Segons el pare Raimon Negre, que va impulsar la trobada fa més de quinze anys, s'omple l'església i se celebra una missa amb un marcat to festiu. El rector de la parròquia Mare de Déu de la Llum a l'Hospitalet de Llobregat, Josep Murillo, explica que l'arribada d'immigrats, sobretot equatorians, peruans, argentins i bolivians, es va intensificar a partir de l'any 2000. Assegura que és un fenomen que també s'ha viscut a altres esglésies del municipi. A partir de les trobades a la parròquia va néixer l'associació Caminantes sin Fronteras, que organitza tota mena d'activitats culturals. Les misses s'omplen. A aquesta parròquia també s'ha posat en marxa el Casal La Llumeneta on es fa reforç per a infants, la majoria d'origen magribí. Nguema Bilogo és el mossèn que s'ha convertit en el referent de bona part de la comunitat guineana. Fa de rector a la parròquia de Sant Isidre de l'Hospitalet de Llobregat. Recorda que el 90% de la població guineana és catòlica i aposta per la integració dels seus compatriotes en les comunitats existents. Oficia misses per a la comunitat en casos excepcionals com per exemple un funeral. Per afavorir la integració però també el manteniment de la cultura pròpia, un centenar de guineans fan activitats lúdiques, culturals i esportives. El capellà Héctor Raúl Zimmer té, entre altres funcions, acollir els ucraïnesos catòlics que arriben a Barcelona i atendre la comunitat grecocatòlica ucraïnesa. Creu que tenir un espai on els immigrats mantinguin la pròpia identitat no és incompatible amb la seva integració i la interacció amb altres comunitats. «La tasca del mossèn es basa a conèixer la cultura pròpia i la del lloc d'acollida i fer de pont», afirma. Cada diumenge a l'església del Perpetu Socors se celebra una missa per a la comunitat seguint el ritus grecocatòlic. «Tenen una durada més llarga, poden arribar a les dues hores», diu. L'assistència a les celebracions és alta malgrat que depèn de factors com ara la feina. El mossèn Andrej Glanc atén la comunitat catòlica polonesa de Catalunya des de fa 3 anys. Establert a l'Hospitalet, a la parròquia de Santa Eulàlia, on fa de vicari, celebra dues misses en polonès els diumenges, una d'elles a Barcelona, per a prop de 300 persones. Com passa amb altres comunitats, l'idioma és el que els diferencia d'altres fidels catòlics malgrat que com diu Glanc també hi ha una «sensibilitat» diferent en el moment de les celebracions. «Ens sentim, però, part de la mateixa església», hi afegeix. |
)
)
 | |||
|