Els socis del tripartit elaboraran un document de rèplica a la Propuesta de bases para un acuerdo, del ministre Solbes, que defensarà la literalitat de l'Estatut. D'aquesta manera, unifiquen la reacció al model que ofereix Madrid, després que, en un primer moment, ICV, però especialment ERC, hi manifestessin el seu rebuig enèrgic perquè «dinamita» l'Estatut. En canvi, ahir el conseller d'ERC, Josep Huguet, avalava l'estratègia negociadora del govern, i Ridao afirmava que «no ve d'un dia ni de dos» per pactar el nou finançament, ja que l'objectiu de la Generalitat ha de ser acordar un model que sigui «bo» per a Catalunya. ICV havia estat menys crítica que ERC amb la proposta de Solbes: el secretari general ecosocialista, Joan Herrera, tot i lamentar-ne la inconcreció, va dir dimarts que el document de base «permet treballar» per assolir l'acord.

Després de la reunió de la comissió mixta, a la qual també va assistir el conseller Joan Saura (ICV), Castells va desglossar els avanços però també les indefinicions i insuficiències que, a parer del tripartit, presenta el document, amb un perill principal. «Segons com s'acabi concretant el model que es desprèn de les bases, no estaríem disposant del model que proposa l'Estatut», va explicar. En el mateix sentit, Huguet va reclamar el compliment estricte dels dictats de la normativa catalana amb un doble advertiment, tant al PSOE com a CiU: «No hi ha marge per a l'especulació sobre com es pot interpretar l'Estatut, ni a la baixa, ni a l'alça.» El conseller va bandejar les demandes de CiU, per tal que ara «no demani el que no va demanar quan va negociar amb Madrid».

SENSE XIFRES
El document del tripartit encara no contindrà cap xifra, perquè el govern considera que és el govern espanyol, el que n'ha de posar sobre la taula. «És molt difícil donar-hi el vistiplau sense parlar de xifres», va recordar Castells. Així, el conseller espera que es concretin les quanties dels fons i els percentatges de l'anivellament, la distribució dels recursos addicionals i dels fons de competitivitat, i la ponderació dels indicadors de necessitats. La concreció també ha d'aclarir aspectes com ara l'ordinalitat –que les comunitats no perdin pistonada després d'aplicar els mecanismes de solidaritat–, i ha d'afinar els indicadors que permeten delimitar les necessitats dels territoris, com per exemple l'edat d'escolarització, que a Catalunya és fins als 16 anys i no 18 com recull el document.