divendres, 2 de gener de 2009
> Josep Cuní i el model educatiu
SILVIA CANO. MANRESA (BAGES)..
Sóc professora d'ESO i lamento la bel·ligerància del Josep Cuní en el programa Els Matins en relació amb els educadors. Ja durant la vaga del professorat del curs passat, el senyor Cuní va titllar-nos d'irresponsables, interessats i contraris al bé públic, i a l'inici d'aquest curs va afirmar que a Catalunya els alumnes «comencen el curs una setmana més tard que a la resta de l'Estat», quan a totes les comunitats autònomes s'han de fer els mateixos dies lectius, i qui comença una setmana abans la recupera més tard amb més vacances; aquesta informació, que fàcilment es pot contrastar, va ser utilitzada de forma tendenciosa pel senyor Cuní. A més, va afegir que els sindicats posen traves a la conciliació entre escola i món laboral, quan el que plantegen els sindicats i gran part del professorat és que la conciliació entre escola i feina no ha de ser a costa d'ampliar horaris escolars per poder-hi «aparcar» els nens, sinó sobretot mitjançant la racionalització dels horaris laborals dels pares, perquè aquests puguin recuperar les regnes de l'educació dels fills. La sisena hora de primària no respon a criteris pedagògics sinó a la necessitat que la societat es quedi tranquil·la una hora més al dia mentre els adults treballen moltes hores, segons la màxima capitalista de treballar i produir cada cop més. Realment creiem que és possible tenir ciutadans consagrats a la feina i alhora una bona educació per als nostres fills? Ja n'hi ha prou, de donar la culpa de tot als mestres i professors. La majoria fem aquesta feina per vocació, però si no se'ns dóna suport ni se'ns entén, potser deixarem de tenir educadors tan dedicats com tenim. Què en pensa, senyor Cuní?
|
