Ningú s'escapa de la tempesta, però la marejada no és igual per tothom. La indústria petroquímica de Tarragona resisteix els embats gràcies a la dimensió de les empreses –la majoria grans multinacionals– i a uns anys de grans beneficis. Tot i això, s'albira una època de canvis en algunes de les més importants. Com la pendent venda de part de Repsol a Lukoil, l'associació fallida amb els kuwaitians de Dow i les aturades productives a 80 plantes d'arreu del món de Basf. Altres, com La Seda i Ercros, han anunciat inversions i augments productius a les plantes tarragonines.

Però qui té menys punts de subjecció són clarament les pimes. En mig any i fins l'octubre, 285 empreses tarragonines van haver de dissoldre's, segons dades de les quatre cambres de la demarcació. La falta de crèdit bancari, un augment de fins a un 81% de la morositat –retornant al nivell del 1996–, caigudes de comandes d'entre un 40% i un 50%, i la rebaixa del consum familiar ha enfonsat molts negocis. I cal recordar que gairebé la pràctica totalitat d'empreses són pimes. Els serveis –on moltes s'enquadren– han estat, amb la construcció, el pilar del creixement i de la creació d'ocupació de les comarques tarragonines dels darrers anys.