Durant l'any que estem acabant hem llegit i sentit les mil i una notícies sobre la crisi («canvi brusc») i també molts pronòstics sobre la durada d'aquesta crisi. I malgrat les diferències, tothom coincideix en una cosa: el 2009 no serà un bon any. Però el que ens hem de plantejar és si realment aquest és un canvi brusc momentani o bé si el que ara comença és, de fet, el principi d'un nou camí. Si es donés el cas del primer supòsit –cosa que no crec–, no ens hauríem de preocupar gaire; però si fos el segon, caldria preparar-se en tots els sentits. Perpetuar vells sistemes equivaldrà a una agonia lenta.

Cal replantejar-nos el sistema de bell nou perquè els pilars sobre els que ens basàvem fins avui, com són el consum quantitatiu, el diner fàcil, la construcció desaforada i l'energia barata, eren purament especulatius. Ara calen l'austeritat, la gestió, el valor afegit i la productivitat. L'ètica i l'ecologia també han de ser paràmetres del món econòmic.

De moment, ni l'administració, ni la universitat, ni les organitzacions empresarials i obreres preveuen aquest canvi de paràmetres. És bàsic que les persones que prenen decisions en aquest país deixin de banda les seves batalles particulars pel poder i sumin esforços i puguin veure més enllà del seu propi horitzó. Podem afrontar l'any 2009 ensorrant-nos en el victimisme o fent tot el contrari. És a dir, hem de parlar menys de crisi i fer més brainstormings per buscar nous camins, visions i solucions. Hem d'aprendre a treballar junts i aprofitar les oportunitats que ens donarà el nou context econòmic. Deixem de ser víctimes i convertim-nos en aprenents!