Nadal és temps, entre altres coses, d'esperança; ens farà falta.

El petit comerç viu amenaçat, bàsicament, per la «crisi psicològica» i la manca/encariment del finançament pel circulant. La «crisi psicològica» s'ha escampat com una taca d'oli entre totes les capes socials des del mes d'octubre passat; els problemes de finançament hi són des de l'estiu, ara amb molta més virulència. Quant de temps es tardarà a superar aquests dos factors determinants i com afectarà aquesta crisi, de forma permanent, els hàbits de consum de la gent, són les claus per fer-nos una idea del futur del sector.

Com us podeu imaginar, no tinc les respostes a aquestes qüestions. Només puc compartir allò que em diu la meva intuïció; és a dir, que el proper estiu la «crisi psicològica» començarà a esvair-se amb l'ajuda de la calor de les vacances i que el crèdit anirà arribant a aquelles petites empreses amb més múscul; això sí, a canvi de més garanties i més car. Evidentment, això implicarà una purga, que de fet era necessària, i que s'emportarà aquelles botigues que s'havien obert sense gaire planificació, sense prou coixí financer i amb uns responsables sense el grau de professionalitat suficient en el camp del comerç (durant massa temps ha semblat que qualsevol podia obrir una botiga).

Quant al canvi en els hàbits de consum, la meva única certesa és que es produirà i que serà irreversible. Tinc l'esperança que suposarà un avenç cap a un consum més sostenible, més respectuós amb el medi i protector dels productes i el «saber fer» de cada territori, que ajudarà a mantenir la personalitat dels centres de les ciutats, que donarà prioritat a la qualitat per sobre de la quantitat i en què els sentiments seran importants.