Quan estudiàvem economia ens feien entendre que la producció humana es basa en tres factors: naturalesa (béns materials), treball i capital. Unides aquestes tres variants amb l'aptitud convenient, aconsegueixen productes i serveis de tota mena que poden servir per a la vida de les persones i del planeta. Dels tres factors assenyalats, n'ha fallat un: el capital.

L'increment de l'activitat econòmica, en tots els racons de la terra s'ha fet tan enorme, el cost de qualsevol projecte ha esdevingut tan important, que gairebé ningú no pot assumir un projecte empresarial o públic sense comptar el recurs del capital aliè. Com és possible avui en dia finançar les grans obres, la construcció i ampliació d'instal·lacions industrials, el flux comercial que obliga a concedir terminis de pagament als clients si es pretén fidelitzar-los... sense la necessitat del recurs creditici?

Ha fallat el capital. I aquest fet comporta restriccions mentals importants que afectaran durant l'any 2009 la majoria de persones en aquest planeta. Poca gent s'atreveix avui a tirar plans de futur que suposin grans inversions, perquè preveu que no trobarà resposta adequada per part de les entitats creditícies, dipositàries dels diners de gairebé tothom, que –segons sembla– n'han fet un ús inadequat, per pura gasiveria.

Els projectes en marxa, el crèdit concedit i existent, sofrirà el retall que ja practiquen caixes i bancs, amb discriminacions absurdes, amb increment de cost –ells mai poden perdre– i amb l'exigència de reforçar garanties per part dels deutors, i de tots els seus parents!

Però, per l'economia en general, pot ser encara més greu la frenada general als projectes, per falta de confiança empresarial, tant en el recolzament al crèdit, com per la possibilitat del client a adquirir allò que s'haurà pogut produir, per les mateixes circumstàncies. Tot el futur es gesta sempre en la ment humana, que és la que capta la necessitat i concep la totalitat del projecte.

Des d'aquest instant pur de creació, flueix tot el demés. Però si en la ment de les persones s'instal·la la por al fracàs, seran escassos i poc ambiciosos els nous projectes, i l'economia en general acabarà penjant d'un fil.