dimarts, 30 de desembre de 2008
> L'excepcionalitat del temporal no estalvia algunes reflexions
És innegable que el litoral català ha patit un temporal de característiques excepcionals que no es donaven des de feia molts anys. La major part de la costa gironina ha patit conseqüències de tot tipus –en establiments i propietats privades, i en equipaments públics, sobretot passejos marítims i ports– que també han afectat determinades platges de la costa de Barcelona. Els danys són tan importants que ahir la majoria de municipis afectats eren encara incapaços de fer un recompte del cost de la reconstrucció. D'aquest episodi, se n'ha de destacar en primer lloc la ràpida reacció de les administracions, sobretot de la del govern català, que en ple temporal, i per mitjà del conseller Nadal, ja anunciava un pla d'urgència per afrontar els danys. Però deixant de banda si l'alerta del temporal es podia haver fet amb més o menys intensitat, percepció que entra en el terreny de la subjectivitat, el que sí sembla evident és que la majoria de danys –a excepció dels ports– s'han produït en zones en les quals potser ja no s'hi hauria d'haver edificat mai. El que no ha protegit la llei de costes –perquè es va aprovar molt més tard que determinades construccions fruit de plans generals predemocràtics– és en molts casos el que ara s'ha endut el temporal. Aquesta és una lliçó que ja hauríem d'haver après: el mar vol el seu terreny i construir-hi té conseqüències. El paradigma n'és el passeig de s'Abanell de Blanes, on els recursos que s'hi aboquen semblen condemnats que se'ls endugui l'aigua cada dos per tres. El temporal d'ara hauria de ser una bona ocasió per repensar-se si en alguns casos cal tornar a ensopegar amb la mateixa pedra. I, finalment, caldria que tots admetéssim que el turisme tafaner que es produeix just després d'una catàstrofe –i que en aquest cas va dur molta gent arran de platja malgrat els consells de quedar-se a casa– sovint no és res més que un acte d'inconsciència.
|
