Fa pocs dies hem tingut ocasió de llegir en algun mitjà de comunicació d'àmbit nacional sengles articles que feien referència a l'alt nivell cultural de la ciutat de Girona i la seva àrea urbana, estenent aquesta consideració al conjunt de les comarques gironines. Els arguments centrals d'aquests textos feien referència a la gran quantitat i qualitat de l'oferta cultural que ofereix el nostre territori (patrimoni, festivals de música i d'arts escèniques, art contemporani,...); a l'important paper del sector privat en la generació d'ofertes culturals d'interès, i la capacitat de crear sinergies amb les administracions públiques; i finalment, a l'encert d'haver apostat per determinats projectes estratègics (fonamentalment, Temporada Alta) com a punta de llança que alhora fan visible i promouen el conjunt de les propostes culturals.

Al mateix temps, en diversos mitjans estan apareixent els darrers temps articles i reflexions a l'entorn del paper i el futur de la cultura en temps de crisi econòmica. La majoria destaquen la importància estratègica del sector cultural, no només en termes econòmics i de creació de llocs de treball, com han mostrat diversos estudis, sinó perquè es tracta d'un sector d'alt valor afegit, el que més s'aproxima al model del que serà la societat de la informació i el coneixement, i un dels que té més capacitat per innovar i crear imatge de marca. La conclusió és doncs que, en temps de crisi, no només no s'han de reduir els pressupostos dedicats a cultura, sinó que si és possible cal invertir-hi més, perquè es tracta d'un dels sectors de futur que substituiran d'altres sectors sobre els quals s'ha fonamentat l'economia en el passat.

Aquestes reflexions em serveixen de marc per plantejar quin és el paper que la cultura juga en el nostre projecte de ciutat, i cap on hauríem de tendir amb vista a un futur. Des de la recuperació dels ajuntaments democràtics la cultura i l'educació han estat unes de les àrees clau de l'acció dels successius governs municipals; iniciatives com ara la recuperació del Barri Vell i del patrimoni jueu, la construcció de l'Auditori i la rehabilitació del Teatre Municipal, la creació del Museu del Cinema o la xarxa de biblioteques municipals, per posar alguns exemples, mostren clarament com la cultura s'ha plantejat sempre com un actiu fonamental en la creació de la imatge de la ciutat i de la seva projecció exterior, per una banda, però sobretot com un agent de cohesió social i una oportunitat per al creixement i la formació dels ciutadans i ciutadanes, més enllà dels espais per a l'educació formal.

Tot plegat s'ha fet gràcies al treball de moltes persones i a una important inversió pública, i seguint una estratègia política coherent i amb objectius ambiciosos però assolibles. A l'acció estrictament municipal cal afegir-hi la col·laboració d'altres administracions i l'aportació del sector privat, com a mecenes i patrocinadors o directament com a promotors culturals; el resultat de tot plegat és que hem assolit uns alts nivells de qualitat tant pel que fa a gestió cultural com a les programacions ofertes, que han repercutit en uns índexs de participants prou positius, i com hem esmentat en començar, en una bona valoració externa de la tasca feta.

La conjuntura actual ens imposa la necessitat de reflexionar molt a fons, en tots els àmbits, sobre la pertinència de les actuacions que estem fent, i sobretot ens obliga a dibuixar línies de futur clares per plantejar-nos on volem ser un cop hàgim superat la crisi actual. Ara és el moment de decidir quins àmbits estratègics volem potenciar i en quines línies hem d'invertir per tal de consolidar la nostra posició com a ciutat en un context de forta competència, en què no només a àmbit català sinó també europeu són moltes les ciutats mitjanes com la nostra que lluiten per situar-se com a referents d'innovació, capaces d'atraure talent i de generar noves opcions econòmiques construïdes sobre nous valors. En aquest context, penso que Girona està òptimament situada per tal de fer un salt qualitatiu i situar la cultura, ja no només com una de les seves àrees d'acció prioritàries, sinó com una veritable línia estratègica fonamental en el seu futur desenvolupament. L'aposta per la cultura, ras i curt, ha de deixar de considerar-se una acció sectorial i passar a ser una aposta de ciutat. I això és perquè el cultural és el sector en què Girona, acompanyada pel conjunt de l'àrea urbana i de les comarques, té més actius i més eines per crear una marca pròpia i específica i per situar-se amb força, no només en el marc català, sinó clarament a àmbit europeu.

Es tracta, doncs, de continuar i potenciar allò que ja hem anat fent, i hem fet prou bé, des de fa molts anys; de plantejar-nos una implicació més gran entre el sector privat i el públic, i d'estudiar com des de les administracions podem fer que indústries culturals de diversos àmbits tinguin clar que Girona és el millor lloc per acollir-les. Es tracta de fomentar que les nostres terres siguin un lloc atractiu per als talents artístics de totes les disciplines, que vinguin, s'instal·lin i creïn des d'aquí; i òbviament d'intentar aconseguir l'excel·lència en les nostres propostes, tot definint i triant també de forma clara quin o quins projectes volem potenciar per sobre de la resta. Es tracta, en definitiva, de construir la marca de Girona sobre la seva extraordinària oferta cultural, entenent la idea de marca no des d'una perspectiva purament comercial, sinó com una forma de projectar la nostra pròpia identitat.

És clar que, com a ciutat, ens és difícil competir per convertir-nos en un lloc de referència en àmbits científics o tècnics, posem per cas, en els quals no tenim cap tradició. Òbviament no hem de renunciar a res, i ens cal desenvolupar tots aquells aspectes que poden contribuir a transformar i fer créixer la nostra eco nomia i a crear noves oportunitats. Però la cultura en aquest sentit està molt ben situada; perquè, com passa també a àmbit de Catalunya, és l'únic sector en què ja a dia d'avui podem comparar-nos de tu a tu amb ciutats a priori molt més grans o importants. I amb un gran avantatge: el progrés cultural no només contribueix a construir economies més fortes, sinó també i sobretot a formar una ciutadania més crítica i implicada.