Els empleats de la delegació barcelonina de Wolters Kluwers, situada al número 61 de l'avinguda Príncep d'Astúries, al barri de Gràcia, van muntar la festa al carrer. Els nens de San Ildefonso van cantar el segon número, premiat amb un milió d'euros la sèrie i 100.000 euros el dècim, a un quart de dotze del matí. Pocs minuts més tard, una cinquantena de treballadors estaven davant de la façana de l'empresa cridant, saltant i ruixant de cava la vorera i algun vianant despistat. «Jo me'n vaig al Carib. Això és el primer que penso fer», cridava la Sílvia, que després de molts anys compartint el premi, aquest any s'ha quedat el dècim ella sola i per tant no haurà de repartir els 100.000 euros.

A la delegació de Wolters Kluwers de Barcelona hi treballen unes 300 persones i quasi totes havien comprat participacions del número premiat. L'Encarna també portava un dècim i tenia molt clar que els diners els invertirà per donar l'entrada d'un pis. «M'acomiado del lloguer», deia visiblement emocionada.

Ahir al matí, a la porta de l'empresa no paraven de sonar els mòbils. Amics i familiars volien compartir l'alegria amb els afortunats i viceversa. «Encara no m'ho crec. Quan ho veus a la tele et fa gràcia, però mai penses que et pot tocar a tu», comentava en Francesc, que també tenia molt clar que destinaria els diners a pagar la hipoteca.

La Beatriz, que compartia el premi amb la seva germana, tampoc trobava les paraules per definir tanta felicitat. Abraçades i més abraçades i una altra ampolla de cava. Units per la sort, els empleats de Wolters Kluwers pensaven en tot menys a tornar a la feina. «Avui ens costarà molt concentrar-nos. En aquests moments no podem treballar», subratllava la Rian, que portava un dècim i cinc euros, és a dir 125.000 euros. Això sí, molt repartits entre tota la família.

El Javi, El Maño, compartia un dècim amb un altre empleat, i per tant ha guanyat 50.000 euros, suficient per cridar als quatre vents que busca xicota ara que és «milionari» o per proposar fer un viatge de celebració amb tots els empleats de la multinacional.

Qui sí que tenia molt clar què faria amb els diners era el Jordi. «Em caso. Jo ho volia ajornar per l'any vinent perquè encara tenim pendent la reforma del pis, però ara em sembla que em casaré la propera setmana». Enhorabona.