Després de quasi un any i mig de treball, el Pacte Nacional per a la Immigració, que recull 112 mesures per tal de millorar la gestió dels fluxos migratoris, adaptar els serveis públics a una societat més diversa i amb major pes demogràfic i fomentar la integració dels immigrats, ha hagut de pair a última hora la desafecció no només de CCOO, sinó també del PP. Malgrat aquestes dues baixes, el govern va obtenir ahir al vespre, i després d'hores de negociació, el suport de CiU a canvi de traslladar a l'annex del document el punt on es proposa reduir de deu anys a cinc anys de residència continuada el període necessari perquè un immigrat obtingui la nacionalitat espanyola. El diputat de CiU Josep Lluís Cleries també havia demanat que s'inclogués una interpretació més estricta del reagrupament en el sentit que no inclogués els membres ascendents de la família.

Per la seva banda, la presidenta del PPC, Alícia Sánchez-Camacho, va dir que el seu partit no signaria avui l'acord «perquè entra en competències de l'Estat» (concretament hi ha sis punts que envairien competències). Aquest és el mateix argument que CiU esgrimia i una de les raons per les quals CCOO també se'n va desmarcar. Ghassan Saliba, secretari d'Immigració de CCOO, va considerar que el govern havia perdut credibilitat després d'haver incomplert els pactes d'habitatge i educació i de proposar un acord de difícil compliment tenint en compte que el seu contingut va contra la restrictiva política migratòria propugnada des d'Europa i el govern de l'Estat espanyol. Raquel Gil, presidenta d'AMIC-UGT va fer una «valoració positiva del contingut del text» perquè té una «visió progressista» i té una memòria econòmica (el pacte estableix el cost total de les accions previstes en 3.880 milions d'euros).

L'acord, el primer d'àmbit nacional sobre la matèria, proposa reforçar 62 mesures vigents i tirar-ne endavant 50 més. D'aquelles relatives a la gestió del flux migratori d'acord amb el mercat de treball, destaquen la voluntat de treballar conjuntament amb l'Estat per facilitar l'accés dels reagrupats (que només tenen permís de residència i no de treball) al món laboral, agilitar els tràmits per a l'homologació de la seva formació o trobar solucions per a aquells casos en què una ordre d'expulsió no es pot fer efectiva perquè no hi ha acord amb el país d'origen. El document considera que la contractació en origen no ha funcionat i proposa formules alternatives. El pacte també emfasitza molt la necessitat de redimensionar els serveis públics i en aquest sentit proposa garantir un servei d'acollida universal que permeti l'aprenentatge del català (que ha de ser la llengua vehicular i el coneixement de la qual esdevé obligatori per obtenir la regularitat a través de l'arrelament social), el coneixement de la nostra societat i contribueixi a millorar la formació dels nouvinguts. La regularitat no és una condició per accedir a les prestacions socials, sanitàries i educatives. L'acord, en què han participat més de 1.500 persones entre polítics i representants sindicats i de diverses entitats socials, advoca per permetre el dret a vot en les eleccions municipals un cop l'immigrat hagi obtingut el permís permanent de residència.