Els problemes més acusats dels cursos i masses d'aigua superficials (rius i llacs) són «els hidromorfològics, causats per la fragmentació, la derivació, la reducció de cabals, els problemes fisicoquímics (conductivitat, salinitat, nitrats, acidificació) o per factors biològics (alteració de la flora i la fauna)», segons Del Moral. El president de la FNCA, doctor en geografia a la Universitat de Sevilla, va explicar que més enllà de la situació actual el més preocupant és «el risc d'arribar a l'any 2015 sense haver complert els objectius». En aquest sentit, va destacar que Catalunya es troba en una posició capdavantera i que «abans de la sequera ja havia fet molta feina», per la qual cosa preveu que pugui fer front als reptes de futur des d'una posició més còmoda.
EL GRAN REPTE PENDENT
Segons Leandro del Moral, en la fase de diagnosi actual i abans que s'aprovin els plans de conca, a finals de l'any que ve, cal ser conscients de la necessitat de destinar a la recuperació ambiental tota l'aigua que s'alliberi d'altres usos a través de la modernització i eficiència. «El gran repte pendent és fixar els cabals ecològics», va manifestar abans de fer «una crida a la contenció en el consum» i d'alertar de l'extensió dels regadius, alguns dels quals a Catalunya.