El congrés ha destacat l'avenç que ha suposat la Directiva Marc de l'Aigua (DMA) en el tractament dels problemes de gestió d'aquest recurs i ha assenyalat alguns efectes de la seva aplicació a l'Estat espanyol, com ara la millora de la informació, l'inici de processos de participació pública i el desenvolupament de metodologies d'anàlisis de l'estat biològic (flora, fauna i biodiversitat aquàtica). Tot i això, puntualitza retards i tasques pendents en àmbits diversos, com ara el desenvolupament normatiu; la millora de la coordinació entre administracions; la manca de coherència entre polítiques sectorials (agricultura, urbanisme, turisme); la integració dels aspectes relacionats amb el règim de cabals i la dinàmica dels cursos d'aigua; el desenvolupament del marc i les metodologies d'anàlisi econòmica, i els instruments de recuperació de costos.

«QUI CONTAMINA, PAGA»
La DMA reforça el principi segons el qual «qui contamina o deteriora, paga», perquè els usuaris siguin conscients del deteriorament del medi aquàtic que suposen les extraccions de cabals i els vessaments residuals, cosa que fa necessari millorar els mètodes d'anàlisi econòmica i els instruments per comptabilitzar els costos ambientals que encara avui són desconeguts i que, per tant, no es poden traslladar als usuaris.