Les biblioteques populars, hereves de la Mancomunitat i de la República, van jugar un paper decisiu en el front cultural català a la rereguarda durant la Guerra Civil. Montserrat Comas, bibliotecària i historiadora, ha recuperat els dietaris de tres biblioteques en què fa palès un sentiment vocacional, en el sentit que les bibliotecàries (sempre eren dones) sabien que eren portadores d'una missió per fer prevaldre el llibre i el pensament per damunt del combat i la violència. Militaven en la causa que la lectura aportava una autoestima individual i col·lectiva que feia créixer les persones. Però «Franco va trencar l'autoestima obtinguda a partir de la lectura i el coneixement», assenyala l'autora. Comas ha centrat el seu estudi en tres biblioteques concretes de l'àrea del Penedès: El Vendrell, Vilafranca del Penedès i Sitges, tot i que per les característiques d'aquests municipis, les conclusions són equiparables a molts altres indrets de Catalunya.

L'elaboració dels dietaris era una consigna ineludible dins la planificació d'aquests centres, que coordinava el director de l'Escola de Bibliotecàries, Jordi Rubió i Balaguer, el qual Comas considera «un dels intel·lectuals més importants del segle XX català». Els textos mostren el dia a dia de les biblioteques, i estan carregats d'anècdotes, però Comas destaca sobretot que es tracta de fonts d'informació de primera mà del sentiment de la població durant la guerra. Les bibliotecàries no opinaven, es limitaven a anotar constatacions del que passava. Per això els dietaris han estat sovint consultats pels historiador locals, tot i que no s'havia fet un treball específic d'interpretació cultural del conjunt dels diferents centres. En aquest cas, són els dietaris de tres bibliotecàries: Pilar Belmonte, del Vendrell, Lluïsa Ganzermüller, de Sitges, i Josefina Morató, de Vilafranca. Tots tres centres formaven part de la Xarxa de Biblioteques Populars de la Generalitat. Comas insisteix en la «gran planificació» que hi havia al darrere d'aquests equipaments, fins al punt que cadascun d'aquests tenia una missió específica: el Vendrell s'encarregava de les biblioteques filials repartides per la comarca; Vilafranca, de la formació de noies en pràctiques, i Sitges, de la gestió de les biblioteques dels Hospitals de Sang vinculades al Servei de Biblioteques del Front. L'afany d'anar a cercar lectors gairebé fins a la trinxera demostra l'esperit vocacional i de servei que van exercir. Biblioteques en temps de guerra (que publica l'editorial de Calafell Llibres de Matrícula) mostra també com les bibliotecàries s'adaptaven als canvis, als nous lectors, amb l'arribada de refugiats, per exemple. Malgrat els intents de mantenir la normalitat i d'aïllar-se del conflicte, no se'n van sortir, com queda palès en els esforços per salvar volums perquè no fossin requisats. L'historiador Ramon Arnabat subratlla que algunes dades secretes que no apareixen als documents oficials sí que hi són en els dietaris, com en el cas de Sitges, en què es descriu a quins militars (carrabiners, bateria de costa...) se'ls duia diaris. «El llibre mostra el compromís respecte la feina d'aquestes persones, més enllà de catalogar llibres, tenien la voluntat de contribuir a la formació cultural de la població», diu Arnabat, que ressalta la importància del front cultural que va intentar que la guerra fos una ocasió per enfortir culturalment el poble. Les biblioteques i els mestres van ser els dos pilars.