Renfe i Adif són reticents a donar les xifres dels treballadors que configuren les seves plantilles. Només l'Administrador d'Infraestructures Ferroviàries, ens que depèn del Ministeri de Foment, ha admès que el desembre del 2005 la plantilla de Catalunya era de 1.854 treballadors, una xifra que va baixar un 8% i va arribar als 1.707 empleats el desembre de l'any passat. Adif va explicar la pèrdua de llocs de treball per l'expedient de regulació d'ocupació (ERO) vigent en la companyia, però assegurava que gràcies a l'oferta de treball públic s'incorporaran 165 treballadors durant el 2009. Renfe no ha explicat quanta gent tenia en plantilla. Però va assegurar que l'empresa creava llocs de treball malgrat que també té vigent un ERO. «Enguany, s'han incorporat 23 treballadors per fer el manteniment dels trens i 35 més per atendre els passatgers i vendre bitllets a les estacions», assegura Renfe. Els sindicats admeten que Renfe i Adif generen nous llocs de treball però «no tants com els que s'han perdut» i, per tant, continuen sent «insuficients per poder oferir un bon servei als usuaris».

Malgrat les dificultats amb què topen els sindicats perquè les companyies els diguin la plantilla que tenen, la CGT assegura que l'any 1994 hi havia, a tot Catalunya, 2.444 treballadors dedicats directament a les tasques de manteniment, tant d'infraestructura com de trens. En canvi, l'any passat, els empleats que feien aquestes feines eren 1.572, un 35,7% menys. El Sindicat Ferroviari (SF) també corrobora la pèrdua de personal i assegura que en quatre anys, del 2003 al 2007, hi va haver una retallada de 397 treballadors en les dues companyies. Anant a exemples concrets, el secretari de la secció sindical de la CGT d'Adif, José Luis Barba, explica que el 1994 hi havia nou persones fent el manteniment de les instal·lacions de seguretat elèctrica del tram entre Montcada i Vic. Ara, assegurava Barba, són quatre les que han de fer la mateixa feina.

Els sindicats lamenten que no només s'han perdut llocs de treballs, sinó que alguns d'aquests treballs s'han externalitzat. És a dir, Renfe o Adif haurien contractat altres empreses per fer algunes feines. L'operadora ferroviària admet que subcontracta alguns serveis però els redueix «a casos especials, quan hi ha pics de feina». Adif nega categòricament que privatitzin serveis. En canvi, el SF i la CGT coincidien a denunciar que a l'estació de França i a la del passeig de Gràcia, que depenen de l'Administrador d'Infraestructures, part del personal que es dedica a la venda de bitllets treballa per a una empresa externa.

FALTA DE MANTENIMENT
La retallada de personal que denuncien els sindicats fa que no es pugui fer manteniment preventiu, i això incideix directament en el servei. «Si no es fa el manteniment adequat, ni de la infraestructura ni dels trens, s'incrementa el nombre d'avaries», afirma el responsable d'informació i premsa del SF, Jaime Tonda. El responsable de la secció sindical de CCOO, Cristóbal Cobo, afegeix que a la resta de l'Estat també hi falta personal de manteniment, però la diferència respecte de Catalunya és que «la xarxa de Barcelona és més vella i la vida dels combois a vegades supera els 25 anys». Cobo recorda que l'Estat va deixar d'invertir durant molts anys en el servei de rodalies i encara no s'han notat les inversions que va prometre el Ministeri de Foment arran del desgavell provocat per les obres de l'arribada de la línia d'alta velocitat a Barcelona.