L'any passat, el Suprem ja va donar a l'institut presidit per la tinent d'alcalde Imma Mayol una estirada d'orelles per no haver justificat prou el recurs presentat contra una sentència que el condemnava per haver vulnerat el dret de vaga i que el Suprem va ratificar.

Aquest cop el conflicte era amb una empleada que reclamava 698 euros per haver fet, del febrer del 2006 al gener del 2007, tasques de conducció corresponents a una categoria laboral superior. La quantitat correspon a la diferència entre el seu sou i el d'una conductora. En la sentència, el jutge només accepta un dels arguments de Parcs i Jardins: el que fa referència a la part dels diners corresponents al mes de febrer del 2006, per al qual havia prescrit el termini per reclamar. Per això, rebaixa la xifra a pagar a 640 euros. La resta de la sentència és una successió de bufetades a les argumentacions de l'institut. Parcs diu que no és pertinent dur a judici un assumpte que pertany al marc de la negociació de conveni, i el jutge qualifica l'argument de «disbarat processal». Parcs diu que la treballadora no presenta un suposadament preceptiu informe de la comissió de conveni de l'empresa, i el jutge diu que això no cal. Parcs diu que el procés no és pertinent perquè s'està reclamant una categoria professional, i el jutge li recorda que no, que l'empleada només demana els diners, i que en l'argument de l'empresa hi ha «una falta total i absoluta de fonamentació», frase que es repeteix tres cops en la sentència. Parcs diu que la demanda està mal formulada, i el jutge li replica que està bé i l'acusa de plantejar això «amb voluntat d'entorpiment i de posar pals a les rodes».

I quan acaba l'esbroncada imposa el càstig. Simbòlic, això sí: pagament de les costes i de 250 euros per haver complicat el procés i haver esmerçat «esforços i recursos públics de manera totalment innecessària».