diumenge, 7 de desembre de 2008
> L'ACA xifra en 4,5 hectòmetres cúbics el dèficit hídric de les Terres de l'Ebre
El govern projecta per al 2009 abastar amb l'aqüífer de la Carrova bona part dels municipis ebrencs que beuen del CAT
ROSER ROYO.
Amposta
Un territori amb un subsòl ric en aqüífers i un dels rius més cabalosos de la península, l'Ebre, però on paradoxalment molts municipis no tenen garantit l'abastament d'aigua que ha de permetre el seu creixement futur. Aquest és el panorama actual de les Terres de l'Ebre, amb casos tan flagrants com ara que dos dels polígons industrials més potents, el Catalunya Sud i el de Camposines, no tenen una concessió d'aigua suficient. Una situació injusta però que ara sembla que està en vies de solució. L'Agència Catalana de l'Aigua (ACA) ha elaborat un informe que xifra en 4,5 hectòmetres cúbics anuals el dèficit hídric de les Terres de l'Ebre en l'horitzó del 2020, però que en algunes localitats és molt més imminent. És el primer pas per buscar solucions.
|
Dels 4,5 hectòmetres que el 2020 podrien faltar als municipis ebrencs, 4 corresponen a les deu localitats costaneres, les que actualment formen part del Consorci d'Aigües de Tarragona (CAT) i beuen aigua del minitransvasament de l'Ebre. Alguns d'aquests tenen el problema ara i han demanat reiteradament al CAT que incremente la seua concessió per poder impulsar plans urbanístics estancats perquè no tenien garantida la concessió d'aigua. És el cas de la Ràpita, que fins i tot es va plantejar construir una dessalinitzadora, l'Ametlla de Mar, que té damunt la taula un projecte de sis milions d'euros per portar aigua d'uns aqüífers situats a la serra de Llaberia, o l'Ampolla, que també té aturat algun pla urbanístic. El CAT, però, no pot servir-los més aigua perquè ha esgotat la concessió de 4 metres cúbics per segon als mesos d'estiu. En vista d'aquesta situació, l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA), després d'elaborar un informe sobre usos i necessitats d'abastament municipal a les Terres de l'Ebre, treballa en un projecte transitori per solucionar a curt termini aquesta demanda d'aigua dels municipis ebrencs. «Es podria executar durant el 2009», va explicar el director dels serveis territorials de Medi Ambient a l'Ebre, Víctor Gimeno. El projecte, valorat en uns dos milions d'euros, consistiria a construir uns pous a l'aqüífer de la Carrova i una canonada de només 6,8 quilòmetres de longitud que portaria l'aigua al dipòsit d'Amposta, pendent d'ampliar. A través d'aquest dipòsit l'aigua es connectaria amb el ramal sud del CAT, el que subministra aigua a tots els municipis al sud de la planta potabilitzadora de l'Ampolla (Camarles, l'Aldea, Deltebre, Amposta, Sant Jaume d'Enveja, Sant Carles de la Ràpita i Alcanar). Per aquest ramal es podrien transportar fins a 200 litres per segon provinents dels pous de la Carrova; això permetria alliberar per als tres municipis ebrencs del ramal nord del minitransvasament (l'Ampolla, el Perelló i l'Ametlla) els 112 litres per segon que el CAT subministra als deu municipis ebrencs. «D'aquesta manera solucionem el problema sense gaires diners i d'una manera imminent», va dir Gimeno, que va precisar que primer hauran de negociar amb el CAT la cessió de l'ús del ramal sud de la canonada, una canonada que gestionaria el nou consorci d'aigües ebrenc, el GIATE, a punt de constituir-se.
|
)
