El cantautor Mikel Laboa, considerat el patriarca de la música basca, va morir la matinada d'ahir a l'hospital Donostia de Sant Sebastià, als 74 anys. Laboa tenia previst rebre el 23 de desembre la medalla d'or de Guipúscoa, i el cap de setmana passat l'associació cultural L'Encenall, de Lleida, li va atorgar el premi que porta el nom de l'entitat, però el músic ja no el va poder rebre en persona.

Mikel Laboa (Pasaia, Guipúscoa, 1934) va conciliar la seva llarga carrera artística amb la de metge i durant gairebé 20 anys va treballar en una unitat de neuropsiquiatria infantil. Com a cantant, molt influenciat per la cançó social i conscienciada llatinoamericana, va debutar el 1958 al Teatre Gayarre, de Pamplona, el 1958. En els anys seixanta va ser membre fundador del grup cultural Ez Dok Amairu (No Existeix el Tretze) per reivindicar i enfortir la llengua i la cultura basques en ple franquisme, i en aquell moment Laboa ja va destacar com un dels principals exponents de la nova cançó basca. Sempre en equilibri entre la tradició i l'experimentació més personal, Laboa va publicar una quinzena de discos, sempre amb títols numerats, el primer dels quals, Bat-Hiru (Un-tres; el dos va ser censurat), del 1974, va ser triat anys després pels lectors del Diario Vasco con el millor disc basc de la història. L'11 de juliol del 2006 va oferir la seva última actuació, com a teloner de Dylan a Sant Sebastià.