Josep Enric Millo va remarcar davant de la militància aplegada a l'auditori de Girona, un cop ja havia estat escollit president del PP gironí, que aquest congrés ha significat un abans i un després en la història d'aquesta formació a les comarques gironines. «Hem passat temps convulsos i difícils, i hem tingut enrenous», va reconèixer, i va assenyalar tot seguit la importància que segons ell tenia el dia d'ahir: «Hem arribat en aquest port en què recalem. A partir d'avui engeguem un camí molt més llarg. Treballarem per la unitat i el respecte.»

Millo va reivindicar també la tasca del PP en l'àmbit estatal i va afirmar que, «en l'època del govern del PP, a Girona i a Catalunya es vivia millor». «El que hem de fer és guanyar-nos l'oportunitat de tornar-ho a fer», va defensar. D'aquesta manera, es va mostrar optimista pel que fa a la nova etapa del PP gironí: «Des de Girona contribuirem algun dia a fer que hi hagi un govern espanyol del PP.»

També l'expresidenta gironina i actual líder del PP a Catalunya, Alicia Sánchez-Camacho, va fer una crida a la unitat, però sense oblidar el sector nebrerista, al qual va atacar durament. El cap visible d'aquest sector a Girona, Diego Borrego, regidor del PP a l'Ajuntament de Figueres, va votar en blanc, i divendres havia acusat de «traïdor i impresentable» Antonio Pelegrín, secretari general del PP gironí. «N'hi ha molts que parlen de democràcia i no la segueixen», va afirmar Sánchez-Camacho, que va esgrimir que Millo havia assolit més del 94% dels vots. La presidenta del PP a Catalunya va remarcar igualment que els nebreristes, sense esmentar-los, no havien presentat cap llista enlloc. Sobre el passat i el futur del PP a Girona, Sánchez-Camacho va coincidir amb Millo en el fet d'assegurar que ahir començava una nova etapa. «Ens hem ocupat molt més de debats interns que del que havíem de fer. Aquest és un congrés històric, és el congrés de la unitat», va afirmar.

Sánchez-Camacho també va llançar atacs duríssims contra el govern tripartit de la Generalitat i el govern espanyol de Zapatero, dels quals va posar en dubte el vessant social posant com a exemples l'atur i les mancances de la llei de la dependència.