| |||||
|
dissabte, 29 de novembre de 2008 > Mal Pelo transforma una separació obligada en un poema d'amor
La peça es podrà veure a Temporada Alta abans de la seva estada al LliureJORDI BORDES. Barcelona «He visto caballos en dos sitios a la vez.» Aquest vers de John Berger, altra vegada, és l'embrió del darrer espectacle de la companyia Mal Pelo, que es va estrenar a Lisboa fa dues setmanes i que demà es podrà veure al Municipal abans que faci quatre dies de temporada al Teatre Lliure. He visto caballos aprofundeix en la mixtura de disciplines tot inspirant-se en les reflexions de Berger. Maria Muñoz i Pep Ramis transformen les cartes d'un pres i la seva dona «en un poema d'amor i resistència».
Mal Pelo signa la tercera col·laboració amb Berger. Si en el primer treball va ser Maria Muñoz qui es va inspirar en la seva obra i qui, un cop concedit el permís de l'autor, va dur-la als escenaris, a Testimoni de llops (TNC, 2006) el vincle es va estrènyer gràcies a contínues cartes i a una setmana de treball conjunt. Ara, la complicitat ha estat des del començament: van compartir material en una estada a París i es va trobar el filó en alguns dels textos del darrer llibre que Berger acabava d'escriure. La relació entre la companyia i l'escriptor ha justificat la primera traducció al català d'aquesta obra seva que arribarà a les llibreries coincidint amb la presentació a la Sala Fabià Puigserver (11 al 14 de desembre). El treball s'ha completat amb material molt divers: cavalls a camp obert («una metàfora de la llibertat»); una il·luminació acurada que completa l'escenografia quasi absent i un espai sonor que barreja Bach, Henri Salvador i Locatelli. Muñoz especifica que la seva companyia treballa des d'un estadi poc habitual: «El procés ens dóna el material.» He visto caballos parla d'un home que està tancat en una presó i que s'envia correspondència amb la seva dona. L'obra no investiga per què està tancat l'home (que en el llibre s'insinua que és per raons polítiques). A més dels dos protagonistes també apareix un tercer personatge (Jordi Casanovas) que es pot interpretar com una mena d'ànima. Amb tot, Ramis aclareix que els dos personatges que interpreten a escena «no són l'Aïda i el Xavier» que sí que surten al llibre. Les cartes no són cronològiques: «Es pot confondre el passat amb el record i el desig», diu Muñoz.El director del festival Temporada Alta, Salvador Sunyer, celebra el «llenguatge propi» de la companyia, un mèrit que tenen pocs creadors avui. Sunyer, també director d'El Canal Centre de Producció, aspira, d'altra banda, a crear una xarxa potent de creació amb l'espai de L'Animal a l'Esquena que també gestionen els membres de Mal Pelo a Celrà. |
|