Zapatero clamava assistir a la reunió dels que volen reformar el capitalisme, i ho argumentava dient que som la 8a potència econòmica. Al mateix temps es vol aprovar el pla Bolonya per crear un Espai Europeu d'Ensenyament Superior. I amb les coses que vénen d'Europa ens passen dues coses. Una que ens semblen bones per se i l'altra que ens pensem que no ens hi podem negar (a altres països molt europeistes, com França o Holanda, no tenen aquesta fe cega i van demostrar-ho atrevint-se a rebutjar la Constitució Europea neoliberal). Aquí, en canvi, ens sembla que hem d'empassar-nos el pla Bolonya.Bé, no tothom s'ho pren així, un petit llogarret ple de gals indomables que resisteixen ara i sempre: els estudiants universitaris polititzats. Els felicito i em solidaritzo amb ells. Perquè encara que el pla Bolonya conté elements interessants: reconeixement europeu dels títols universitaris, aposta per metodologies participatives... (coses que estan al pla Bolonya però que també podrien estar a altres plans amb altres noms), i al mateix temps també hi ha elements molt perillosos per a la democràcia. Sobretot que les carreres tindran un primer cicle genèric de 3-4 anys, i una especialització imprescindible per ser valorat laboralment que es farà en màsters privats que costaran molts diners. El govern argumenta que hi haurà un sistema de beques, però no serà per a tothom, i segur que molta gent en quedarà fora.
Senyors i senyores del govern, plantegin el debat: ¿Volem o no volem que tothom (rics i també pobres) pugui tenir la possibilitat de cursar estudis superiors? ¿La vuitena potència mundial va en la direcció de fer els estudis universitaris elitistes?
Si s'aprova Bolonya, que també s'aprovin, per llei, màsters públics de la màxima qualitat en totes les carreres i estudis gratuïts. Si no és així, millor sense Bolonya.
