Si passen per la plaça Sant Jaume, veuran els operaris de Parcs i Jardins donant els últims tocs a un pessebre sòbriament tradicional, molt lluny de les controvertides apostes de l'època de Joan Clos. Però això no significa que a Barcelona s'hagi perdut la també tradicional batussa política nadalenca. Arraconades, des que Jordi Hereu és alcalde, les polèmiques entorn el pessebre, un nou element decoratiu nadalenc ha obert la caixa dels trons. Es tracta dels arbres de Nadal metàl·lics, lluminosos i sostenibles que la tinent d'alcalde de Medi Ambient, l'ecosocialista Imma Mayol, va presentar dimarts. Mitja dotzena d'avets que han aixecat les ires de l'oposició, principalment pel preu, 214.000 euros; és a dir, més de 35.000 per cap. Un «malbaratament» irònicament adjectivat d'«insostenible» pel líder del PP, Alberto Fernández Díaz, i «un escàndol i una burla» per Xavier Trias.

El convergent va atacar «l'ecologisme de saló» del bipartit municipal: «Els únics arbres ecològics i sostenibles són els de veritat. Com els que el govern de Jordi Hereu ha tallat al Tibidabo per fer-hi una muntanya russa i els que pretén tallar al bosc de Can Gallart, al Carmel», va etzibar. Trias, a més, va insistir en la «desproporció» entre el cost i el conveni per 200.000 euros amb Endesa per ajudar els comerciants a pagar l'enllumenat nadalenc, i que «el consistori va vendre com un èxit sense precedents».

També Fernández Díaz es va referir a l'acord amb Endesa i va demanar que l'Ajuntament es gasti el que costen els avets elèctrics en l'enllumenat nadalenc, pel qual ara aporta «només 36.000 euros». Fins i tot ERC, soci oficiós d'Hereu, va criticar els avets de la discòrdia. Jordi Portabella va considerar-los un element «desafortunat» i va dir que «el seu cost elevat no es pot entendre en el moment de crisi actual». Pel republicà, és una contradicció que el consistori reparteixi bosses de cotó durant la Setmana Europea per a la Prevenció de Residus i alhora planti «un arbre d'acer a la ciutat del totxo».