L'incident, un dels més greus de la indústria nuclear de l'Estat (tenint en compte la seva classificació de nivell 2 a l'escala INES, que va del 0 al 7) no va transcendir fins al 5 d'abril del 2008, quan Greenpeace el va donar a conèixer a l'opinió pública. Arran de l'alarma social que es va generar i de les deficiències de comunicació (els alcaldes de la zona afectada per les centrals se'n van assabentar per la premsa) el Consell de Seguretat Nuclear (CSN) va enviar a Ascó un equip d'inspecció per esbrinar «totes les circumstàncies i elements relacionats amb l'origen i evolució del succés, incloses les accions del titular», l'Associació Nuclear Ascó-Vandellòs (ANAV), que gestiona les nuclears catalanes que són propietat d'Endesa i Iberdrola.

L'ANAV es va convertir en el blanc de totes les crítiques per haver donat al CSN i als alcaldes, el 9 d'abril, informació «deficient i incompleta» sobre la fuita. Cinc dies després el CSN quedava en evidència i havia de reconèixer que la fuita radioactiva havia estat cent cops superior a la declarada per la central. L'ens inspector va decidir sotmetre a controls radiològics (de dubtosa validesa segons els ecologistes però totalment fiables segons el CSN i la central) 2.500 persones entre treballadors i visitants de la nuclear, entre els quals hi havia centenars d'escolars.

Els esdeveniments es van precipitar: el director de les centrals d'Ascó va ser destituït mentre es continuaven trobant punts contaminats no només al recinte de la central sinó també a l'exterior, vora l'Ebre i en un camió que transportava ferralla radioactiva i que va poder sortir de la central perquè aquesta no havia instal·lat els pòrtics de detecció que sí que té el magatzem de la Selva del Camp on es va detectar la contaminació.

Tot plegat va dur Greenpeace i Ecologistes en Acció a denunciar el cas a la fiscalia, que va començar una investigació d'ofici (que continua oberta) el 23 d'abril per determinar si hi ha indicis de delicte en l'actuació de la central.

La polèmica va pujar de to arran de la coincidència de la fuita amb la publicació de les bases del concurs per dissenyar els contenidors on es preveu emmagatzemar provisionalment el combustible irradiat d'Ascó mentre no es construeix el magatzem temporal centralitzat, al qual Ascó no descarta presentar candidatura, cosa que ha enrarit encara més l'ambient els últims mesos.

La gestió de la fuita va adquirir proporcions d'«escàndol», segons els ecologistes però també segons membres de la classe política de diferents partits, quan es va saber (el 14 de maig) que la central havia manipulat els detectors de radioactivitat i desactivat les alarmes. El 10 de juny (i fins a mitjan juliol) Ascó I es va aturar per completar la neteja radiològica i avançar millores. Es continuaven trobant partícules (de les desenes inicials s'havia passat ja a prop del miler) i el CSN admetia que les dosis de radiació a l'exterior de la central havien superat el límit legal establert per al públic (un mil·lisievert per any).

Un any després dels fets, el CSN no ha donat més informació que la que s'ha publicat fins ara, que no inclou el nombre total de partícules trobades (més d'un miler) ni la caracterització completa de les partícules i la radioactivitat vessada al medi. «Ens consta que el CSN té les dades però no les vol dir», afirma el portaveu antinuclear de Greenpeace. Carlos Bravo també acusa la Generalitat d'incomplir la llei d'accés a la informació ambiental pel fet de no proporcionar les dades del sistema de vigilància de la contaminació radiològica ambiental.

Des del CSN es remetia a la compareixença que la presidenta de l'ens, Carmen Martínez Ten, farà el mateix dimecres al Congrés, en el primer aniversari de la fuita, per presentar l'informe anual i les dades sobre el succés.