L'arribada de les baixes temperatures torna a fer més palesa la presència de sense sostre a la ciutat de Girona, sobretot, perquè molts intenten arrecerar-se del fred passant les nits en els caixers automàtics de la ciutat. L'Ajuntament xifra en una vuitantena els transeünts que viuen pels carrers de la capital gironina, unes xifres semblants a les d'anys anteriors, segons el regidor de Serveis Socials, Joan Olòriz.

«L'estadística no ens serveix per a aquestes situacions, perquè cada cas és un món», sentència Olòriz. Reconeix que els transeünts que hi ha pels carrers de Girona solen «oposar molta resistència a qualsevol intervenció dels nostres serveis socials». Són casos en què sovint presenten una realitat amb poliaddiccions, sobretot, a l'alcohol. Aquest fet dificulta l'atenció, ja que aquests sense sostre han de comprometre's a deixar les addiccions per entrar a La Sopa i seguir el pla personal que dissenyin els tècnics per intentar sortir d'aquesta situació.

«Un sense sostre és molt més que una persona que està al carrer, hi va associat una pèrdua d'autoestima i l'objectiu és ajudar-lo a sortir del pou amb la finalitat que pugui sortir-se'n i tornar a tenir una vida autònoma gràcies al pla que es dissenya», detalla Olòriz. En alguns casos, entre els sense sostre també hi ha immigrants sense papers que tenen moltes dificultats per trobar feina i gaudir de certs recursos, o passavolants que només estan de passada a la ciutat. El perfil del sense sostre és d'un home de mitjana edat, però en les darreres memòries de serveis socials de Girona s'ha detectat algun cas de dones, que habitualment mostren «més recursos propis per a la reinserció».