S'han iniciat els tràmits parlamentaris per a l'elaboració definitiva i aprovació de la llei d'educació de Catalunya (LEC). Mobilitzacions i una vaga no gaire reeixida –diuen– posen en evidència que no hi ha, de moment, unanimitat d'acord en els seus continguts.

Com que no sóc «doctor» en psico-pedagogia, no m'atreveixo a entrar en el debat que ja hi ha sobre els fonaments ideològics i teòrics que la fonamentaran. He llegit l'esborrany, reconec que m'ha cansat, algunes coses no les he acabat d'entendre o se m'han escapat... realment no sóc un teòric de l'educació, no en dec saber gaire... sols he estat 37 anys/cursos fent de professor de secundària, i molts, classe de geologia, tot i que es va acabar, perquè «els savis i entesos» van considerar que ja no calia ensenyar geologia en l'ensenyament obligatori ni en el batxillerat!

Per això tampoc em correspon proposar les matèries, les disciplines, les assignatures que cal o no cal incloure en els nous i futurs currículums.

A canvi, em veig amb cor de fer propostes agosarades, tant en mètodes i maneres com en organització dels centres, que de moment no les he trobat en la LEC i potser les deixen per als reglaments que la desenvoluparan... (quina por!).

Així, per exemple, semblantment a l'extensió de la «primària» fins als 16 anys, que s'ha comprovat que els mestres saben tractar l'alumnat, no fóra apropiat aplicar –adaptats– fins al quart d'ESO, els mètodes dels «nuclis d'interès», «els racons», que van bé en el nivell infantil? I adaptar les aules i els espais escolars a les noves tecnologies?; les classes «magistrals» s'han acabat, amb una o dues a la setmana... a canvi, afavorir i estimular l'autoaprenentatge, el treball en grup i equip, tutelat, supervisat, dirigit pel professorat.

I respecte als centres:

– Calendari escolar: de l'1 de setembre al 15-20 de juliol, amb la primera i darrera setmanes del curs sense alumnat, per preparar al setembre, i avaluar i valorar al juliol.

Amb quatre períodes curts de vacances, cada dos mesos, aproximadament: Nadal, Setmana Santa i dos més, a concretar, potser variables...?

L'alumnat: 40 hores lectives setmanals, incloent lògicament «les classes», els esbarjos i el lleure, activitats...

– L'horari laboral dels docents –oficialment 37,5 h/set– a més de les 18 o 21 hores de «classe» amb l'alumnat, haurien d'estar al seu lloc de treball, al centre, fins a les 30 hores (es considera que les 7,5 hores restants són per fer feines de correcció de treballs i preparació de la docència, a casa). Actualment l'horari de permanència al centre és de 25 hores setmanals; sols els qui tenen càrrecs unipersonals i altres... en solen fer més. En aquest paquet de dedicació caldria incloure les hores de formació permanent i de reciclatge. Les vacances –de debò– caldria que es concretessin a 40 dies a l'estiu, i els dies no lectius inclosos en el calendari escolar: Nadal, Setmana Santa i altres...

– Reconeixement, a l'alumnat, de les activitats de lleure educatiu i formatiu en què participi, com ara acadèmiques, convenientment supervisades i avaluades: esportives, convivències i colònies, campaments i sortides de camp, viatges d'estudis, estades en empreses, aprenentatge laboral, i d'altres... semblantment al reconeixement que tenen les activitats formatives per al professorat: escoles d'estiu, cursets, seminaris i jornades...

– Que els centres educatius estiguessin oberts tot l'any, com els museus i les biblioteques, com a llocs de l'ensenyança de la cultura i el saber.

Finalment i ara sí!, per aplicar i fer immediatament, de cara a les eleccions als consells escolars i de centre. Aquest mes de novembre es preveu la renovació parcial dels seus membres. Cal, urgentment, estimular i afavorir la participació, especialment dels sectors que s'hi impliquen menys: els pares i mares i –allí on tenen representació– l'alumnat. Sols amb una alta participació de tots els sectors, els consells assoliran el prestigi i l'autoritat que la legislació els atorga.