No és un fet nou. D'ençà de la seva posada en marxa, ara fa aproximadament un any i mig, el funcionament del servei ha anat suscitant queixes entre els seus abonats. Últimament, però, ha quallat la percepció que la situació empitjora i que el Bicing té problemes per digerir, o gestionar, l'extraordinària acceptació social que ha assolit i que es tradueix en uns números inequívocs. Entre ells, un de demolidor: el servei registra una mitjana de 40.000 viatges diaris. És evident, per tant, que la idea és boníssima, però a l'hora d'aplicar-la és quan sorgeixen els dubtes. Una prova fefaent d'aquesta situació de descontentament es va viure en l'últim ple de l'Ajuntament de Barcelona, en què aquest sistema de transport va ser argument d'un debat polític acalorat. Una discussió en què, tot i les discrepàncies entre govern i oposició, es va arribar a un acord per donar un marge de tres mesos per revisar el funcionament general del servei, amb l'amenaça explícita de rescindir la concessió si no hi ha millores a curt termini.

El focus apunta cap a múltiples fronts. D'entrada, hi ha el sistema informàtic que, mitjançant un operador de telefonia mòbil (Movistar), controla la retirada i devolució de les bicicletes. Un giny que, només en els últims cinc mesos, ha tingut almenys dues panes generals que han deixat el Bicing fora d'ús durant diverses hores. Més dades. De les avaries que hi van haver en 26 estacions el 3 de novembre passat, almenys 10 van ser originades en les connexions amb el sistema, circumstància que va obligar a reiniciar-lo. El temps mitjà per solucionar-les va ser d'un minut. També destaca, i alhora sorprèn, que fins a vuit estacions més van tenir problemes de sobreescalfament.

Aquestes, però, són falles que es podrien classificar com de caràcter general. En una altra categoria s'engloben les que afecten cada estació i, sobretot, el parc de bicicletes. Però anem a pams. Una de les situacions més exasperants per als usuaris, i que aquest diari ha pogut palpar a través de nou trajectes curts, són el temps d'espera per tornar la bicicleta. Una circumstància que es fa especialment patent al centre de la ciutat i, en aquells punts orientats en direcció el mar. Pedalar en sentit muntanya –o sigui en pujada– sempre fa més mandra. Moltes vegades la impossibilitat de poder deixar la bici està estretament relacionada a una de les altres taques del servei: els ancoratges. Un mecanisme revolucionari que les immobilitza per evitar furts, però que també s'espatlla amb una freqüència més elevada de la desitjable. Un altre exemple. L'estació número 54, al carrer de Sant Oleguer (Raval), disposa de 21 punts per deixar la bicicleta. Doncs bé, almenys durant dos dies, 9 d'aquests punts estaven inutilitzats perquè els ancoratges no anaven bé.

I, finalment, hi ha les bicicletes. Uns vehicles que suporten una gran pressió –entre 6 i 8 trajectes diaris– i que, massa sovint, reben un ús destraler per part dels usuaris. Una tessitura que dóna com a resultat frens trencats, seients que no aguanten el pes de l'abonat o llums que no funcionen o no compleixen, paradoxalment, la normativa municipal. Es més, el desgast de les bicicletes és tan accentuat que, per regla general, s'han de canviar al cap d'un any o un any i mig. Per si amb tot això non'hi hagués prou, últimament s'han començat a detectar més robatoris o furts. Conclusió, una consulta ràpida als usuaris habituals del servei fa visualitzar que, molt probablement, l'estat de les bicis és un dels aspectes més problemàtics i que acapara més queixes. Es dóna la circumstància que, aquests dies, el parafang de moltes bicis està decorat amb un paper amb franges amb un número. És un senyal que identifica les que estan pendents de ser revisades per l'empresa adjudicatària.

EL PREU DE LA NOVETAT
I què diu l'Ajuntament de Barcelona davant de tot plegat? Primer recorda que el Bicing és un sistema de transport inèdit i, per tant, necessita que tant gestors com usuaris es vagin habituant al seu funcionament. No cal oblidar, a més, que l'invent ha tingut un èxit molt sobtat, i fins a un cert punt inesperat, que ha obligat a anar esmenant-lo, i també redefinint-lo, molt sobre la marxa. En aquest sentit, fonts municipals emfatitzen que, en el transcurs d'aquest any i mig, ja s'han anat fet millores en el servei, les més importants de les quals han incidit en el sistema informàtic, les bicicletes o l'atenció als abonats, ja sigui a través de dues línies telefòniques o bé presencialment.