dijous, 20 de novembre de 2008
> És mort, Franco?
l'escaire
MIQUEL PAIROLÍ.
|
El jutge Garzón ha necessitat un certificat de defunció per estar segur que Franco és mort. No és estrany. Som molts els qui tenim dubtes similars, francament raonables. Algú pot pensar que això que ha fet Garzón amb el certificat de defunció de Franco és una d'aquelles comèdies de l'absurd a què ens té acostumats la burocràcia. En els despatxos de l'administració es generen arguments que superen de molt, pel que fa a la inversemblança i al disbarat, allò que podem veure als escenaris. Garzón necessitava un certificat de la mort de Franco. Hem de pensar que no es devia creure allò que publicaven tots els diaris espanyols en la data d'avui, en edicions especials, i en la data de demà, ara fa trenta-tres anys. Tots obrien a portada amb un mateix i únic titular: «Franco ha muerto.» Ho va confirmar el president Arias Navarro en aquelles cèlebres i llagrimoses imatges i vam constatar-ho en l'exposició pública del difunt i en les exèquies dels dies posteriors. En aquests trenta-tres anys, s'han publicat milers de llibres i s'han emès centenars de reportatges televisius en què es confirma la mort de Franco. No hi fa res. Garzón necessitava el certificat. És així la burocràcia. D'altra banda, no ens sorprèn gaire que el jutge exigís aquest tràmit. Suposem que, en arribar al despatx, troba cada dia sobre la taula els diaris de Madrid i, potser, quan s'hi adreça amb el cotxe oficial, escolta la ràdio. Aleshores és lògic que Garzón, veient aquells diaris i escoltant segons quines emissores, dubti i exigeixi el certificat. És mort, Franco? És viu? Molts ens ho preguntem. Ara, Garzón ha constatat documentalment que Franco és mort i ja pot tornar a les seves ocupacions regulars. L'Audiència Nacional no és pas un tribunal per defensar els drets del ciutadà sinó les prerrogatives de l'Estat. Això s'ha de tenir ben clar. És un tribunal destinat a perseguir separatistes, gent que ofèn el rei, etc. Els qui volen un enterrament digne dels seus avantpassats s'equivoquen de porta i de jutges. A l'Audiència Nacional toquen altres assumptes. Carpeta tancada.
|
)
