En una interlocutòria feta pública ahir, el jutge arxiva el cas, ja que, segons ell, suposadament no queda viu cap dels suposats responsables dels crims comesos durant la Guerra Civil espanyola i el franquisme. En la mateixa interlocutòria, el magistrat informa que ha creat un grup d'experts per aquesta causa.
DECEBEDOR
La decisió d'inhibir-se del cas ha estat qualificada de «decebedora» per part de l'Associació per a la Recuperació de la Memòria Històrica, des de la qual es va assegurar que aquest fet evidencia la incapacitat que té la democràcia espanyola de fer justícia. Tot i això, des de l'Associació es va afirmar que això no és el final i que s'estudiaran unes altres vies perquè la investigació continuï. I és que després d'haver certificat la mort de Franco i de 44 alts càrrecs més de la dictadura, el magistrat de l'Audiencia Nacional es va inhibir de la causa sobre les desaparicions registrades entre el 1936 i el 1951 a favor dels jutjats territorials on es troben les fosses comunes, que el 16 d'octubre va ordenar obrir en declarar-se competent per instruir aquest procés. Entre les fosses hi ha les dues del cementiri general de València i les de Castelló, Barcelona i les Illes. En inhibir-se i remetre el cas als jutjats territorials, Garzón s'avança a la decisió que el ple de la sala penal de l'Audiencia Nacional havia d'adoptar dijous que ve sobre la competència del magistrat per investigar aquests fets. La fiscalia va recórrer contra la decisió de Garzón d'investigar aquests crims, en considerar que els tribunals competents eren els jutjats territorials en què es van cometre, en qualificar-los de delictes comuns. És finalment, doncs, en aquests tribunals on Garzón ha derivat la causa.