La sentència del jutjat penal número 13 de Barcelona és pionera a Catalunya perquè reconeix com a delicte l'assetjament immobiliari i estableix, per tant, un precedent. Fins ara aquests casos s'havien saldat amb condemnes civils o faltes de coaccions, i no havien acabat mai amb pena de presó. Els propietaris del pis, els germans Alfonso i Pere Janer, han estat condemnats a un any de presó cadascun (aquest grau de la pena no implicarà, però, que hagin d'ingressar a la presó), a més d'haver de pagar una indemnització de 3.320 euros. La parella demandant en aquest cas no compleix els tòpics que hi pugui haver sobre víctimes d'assetjament immobiliari: tenien 28 anys quan es van trobar en aquesta situació i el pis llogat ja estava dins l'actual llei d'arrendaments urbans, segons la seva advocada, Laia Serra.

La història d'aquest cas, amb talls indiscriminats d'aigua i llum, té característiques d'embolic ben particular. El novembre del 2003, els propietaris de l'immoble en lloguen la planta baixa, al número 55 del carrer Servet, a la seva neboda, que hi viurà amb aquesta parella i dos joves més. Segons la sentència, existeix un pacte verbal segons el qual si la neboda deixa el pis, la parella pot passar a ser-ne la nova titular.

L'abril del 2004, la neboda deixa de viure al pis i aquí comença l'espiral de problemes, que la sentència detalla fil per randa. Els propietaris proposen a la parella de llogaters, que vol continuar al pis, noves condicions econòmiques, que aquests no accepten en «considerar-les excessives». Tot i això, arriben a un acord econòmic per mantenir la vigència del contracte, amb el canvi de titularitat de l'arrendatari, tot i que la seva formalització no acabarà d'arribar. El març del 2005, els propietaris deixen de cobrar l'import de 600 euros al mes del lloguer, de manera que els inquilins han de «consignar judicialment la renda mensual».

ESPIRAL CREIXENT
El juliol del 2005, els propietaris efectuen «la sol·licitud de baixa del subministrament d'aigua i d'electricitat», a pesar de saber que els inquilins hi viuen i que continuen pagant els imports d'aquests serveis. A partir d'aquí, els processats van tallar un segon cop l'aigua i van arrencar fins a tres vegades la instal·lació elèctrica. També van tancar l'accés a la clau de pas, col·locant-hi uns cadenats a la porta. Segons la sentència, la situació arriba al punt que els propietaris posen goma d'enganxar al pany de la porta d'entrada i els inquilins no poden accedir-hi.