Primer de tot volem agrair el suport de tots aquells que han cregut en el projecte. Des dels col·laboradors, als patrocinadors (Patam!, Roberlo, El Punt, BTM Sound). A tots els membres repescats puntualment per a l'efemèride. A Bloc Quilombo, La Banda del Surdo, Tripijoc Teatre, Taller de Magnèsia i Fal·lera Gironina. Guillables de Sant Hilari, Gàrgoles de Foc de Banyoles, U97kou de Breda i Diables de l'Albera. Als veïns de l'Onyar que ens varen ajudar i a tots aquells ciutadans anònims que durant vint anys han desafiat la fredor i les espurnes per ballar amb nosaltres. Ja podríem fer fressa que sense que hi fóssiu no existiríem. Moltes gràcies a totes i a tots.

Ara fa un any ens assèiem amb membres del consistori gironí, per preparar el que preteníem que fos un gran correfoc que commemorés el nostre vintè aniversari. Una exposició de la trajectòria de la colla, una trobada amb la gent que ha passat pel grup, tallers, un concurs de fotografia, un correfoc infantil i el de consuetud, per Fires, com a cloenda.

La colla presentà el projecte amb un espectacle per les Fires que juga amb una nova invasió de la ciutat. Comença el divendres, amb tres parts: desembarcament, presa de la ciutat en forma de pregó i espectacle final inaugurant les festes, expressament dissenyat per l'assistència de famílies i mainada. L'endemà, el gran aquelarre amb la sortida a la plaça del Vi, en el correfoc.

Malgrat l'ajut i suport rebut per part de qui feia de pont entre nosaltres i l'Ajuntament, a poc a poc es varen anar tancant les portes a tots i cada un dels actes. A proposta de la casa gran, la colla estava disposada a organitzar una retrospectiva històrica que passés pels centres cívics amb tallers i xerrades.

Després d'aprovar el recorregut, els diables es posen a treballar. Pretenen convidar tantes colles de la comarca com sigui possible i als grups sorgits de la nostra activitat o que es mouen culturalment per la ciutat.

Tot i ser un espectacle contractat per l'Ajuntament, ens veiem obligats a buscar finançament privat i a retallar recorregut i colles convidades per falta de pressupost.

L'espectacle promet ser important, però la proposta final queda reduïda a un sol dia.

Un mes i mig abans de tot plegat, ens és prohibit utilitzar els Jardins de la Infància com a plaça final i ens veiem obligats a utilitzar la plaça del Lleó on ens és prohibit, també, utilitzar qualsevol de les diverses zones elevades que hi ha, eliminant així, l'espectacle aeri. Apareixen queixes de l'Associació de Comerciants del Barri Vell, recollida de firmes i amenaces (recordem que l'aigua i la pirotècnia no són compatibles; les conseqüències poden ser d'allò més perilloses, fet que fa replantejar a la colla la celebració de la festa). En alguns casos, els establiments es neguen a treure les taules de les terrasses i fins al moment del correfoc no se sap si hi seran (carrer Ferreries Velles, Cort Reial i Escales del Seminari). En cap moment es posen en contacte amb els responsables del grup.

SEGURETAT
Des de les primeres reunions amb l'Ajuntament, la colla insisteix en la seguretat i posa sobre la taula diverses solucions. Tapar nosaltres mateixos els aparadors dels carrers (en la majoria de les ciutats, són els mateixos comerciants els qui dediquen uns minuts a fer-ho) se'ls fa saber que des de la Federació de Diables de Catalunya, s'ha trobat un sistema de lones ignifugades (on fins i tot es pot imprimir una imatge) que es poden reutilitzar diversos anys. Tot plegat, quan falten més de sis mesos per a l'espectacle.

Essent un acte contractat per la casa de la vila, qui s'ha de cuidar d'informar, avisar i, si cal, reunir als veïns afectats és aquesta mateixa, com passa arreu on se celebra quelcom semblant. A nosaltres, ningú ens ha convidat a fer-ho.

No hem fet, doncs, el que preteníem, ni de bon tros. La col·laboració del consistori ha estat nul·la. Tot han estat negatives i fins i tot alguns llums del carrer o dels ponts estaven encesos al pas de la comitiva.

Volem deixar clar que els correfocs també són cultura i no un caprici d'uns eixelebrats. És un dels actes anyals que mou més gent. Si la ciutat ha de ser un aparador on sols la poesia, la música religiosa i els festivals de teatre hi tenen cabuda, que tremoli amb el futur que li espera, sense vida popular i carregada de turistes. Que els carrers no són dels polítics ni dels comerciants.

Reclamem un tracte amb sentit comú i que la vida realment cultural de la ciutat, no es vegi obligada a emigrar com ara està passant. Músics i actors que passegen el nom de la vila per tot el món, degut al gran suport rebut del consistori, ara ni actuen ni viuen a la ciutat. Ni tan sols els agrupaments escoltes o d'esplai hi tenen lloc.

Una manera ben senzilla de donar-los suport és confiant en ells i contractant-los. Algú creu que se'ns permetria ocupar el carrer Nou una setmana, per utilitzar-lo sis hores?

Ens deixarien penjar un piano sobre els caps de la gent a la plaça del Vi? Fins hi tot a la Bateria de Girona (Projecte Percuart de La Banda del Surdo i Bloc Quilombo) es va prohibir des de l'alcaldia, utilitzar elements pirotècnics a la sortida (recordem que el dia del pregó s'hi va muntar un castell de focs), traurem, doncs, la pirotècnia de la cavalcada de Reis?

Per tot plegat, com a associació demanem al consistori que es replantegi el tracte vers el que consideren jovent promotor de problemes. Que escolti, motivi, promogui i no menystingui les inquietuds del futur de la ciutat, ara com ara, encaminada a ser un centre cultural d'interès comercial d'allò més elitista.

Com ha sigut sempre, ens teniu a la vostra disposició per seure, compartir inquietuds i replantejar el futur del sofert entramat social i cultural de la ciutat.