L es Fires de Girona encara continuen parlant en castellà, tot i que enguany s'hi ha notat una millora i un esforç molt més visible per part de l'Ajuntament per a fer complir la llei. Si l'any passat la millora va ser notòria sobretot en el sector dels castanyers, enguany s'ha fet sentir en la implantació de dos fils musicals que oferien bona música de gresca en català. Certament aquest és el camí a seguir per anar avançant cap a la catalanització de les Fires, encara que no hi hagi coincidència en el ritme amb què es va avançant. Sens dubte, però, hem d'agrair la feina de tots aquells que han col·laborat a fer possibles aquestes petites millores.

Un bon símptoma Un bon símptoma és que, per primer cop, hem sentit que els firaires es queixaven, entre altres coses, perquè se'ls exigia el compliment de la llei de Política Lingüística. I dic que és un bon símptoma perquè, si no s'havien queixat mai, devia ser perquè fins ara no se'ls havia exigit el compliment de la llei i perquè sabien que es podia incomplir amb tota impunitat. I ja sabem que quan s'aplica per primer cop una llei, tot i que sigui absolutament justa, sempre provoca queixes en una part dels ciutadans que l'han de complir (recordeu si no, la prohibició de fumar en els locals públics, que ara és perfectament assumida per tothom). I també és un bon símptoma que ningú no hagi caigut en el parany de donar suport als firaires en queixar-se del compliment d'aquesta llei: esperem que d'aquí a uns anys tothom n'accepti el compliment amb la més absoluta normalitat.

Per una altra banda, és criticable el model de Fires que tenim a la ciutat de Girona, on gairebé tot es concentra a la Devesa, amb les tradicionals atraccions, la Fira de Mostres i les barraques. La major part dels barris de Girona en queden absolutament marginats i no s'hi organitza cap mena d'acte festiu. Potser caldria anar pensant de canviar aquest model de Fires per un altre en què els barris i les associacions de veïns hi tinguin el principal protagonisme. Realment són unes Fires on les novetats destaquen per la seva absència. L'avantatge és que no cal perdre gaire temps mirant-se el programa de les Fires: els actes festius i populars de les Fires són els mateixos de cada any; fins i tot a les mateixes hores i dies.

I pel que fa a l'esbarjo dedicat al jovent, es concentra tot a la zona de les barraques, on l'única activitat que és possible de fer és escoltar música (sovint de grups de no gaire renom) i emborratxar-se o emporrar-se. És una llàstima que aquesta sigui l'única oferta lúdica adreçada al jovent: ni concursos, ni gimcanes, ni competicions populars, ni... Res de res: borratxera i concerts. Però sobretot, borratxera controlada, en un espai totalment engabiat, envoltat pertot arreu de tanques i de personal de seguretat. Mentre l'Ajuntament fa ordenances per lluitar perquè a la ciutat hi hagi un control dels espais d'oci, amb uns horaris i una normativa, durant les festes de Sant Narcís tot s'hi val i tot és permès; això sí, en un espai tancat i vigilat.

I l'Ajuntament de Girona, després d'assegurar-se que no hi perdrà diners, encarrega a les entitats de Girona que facin negoci amb les borratxeres del jovent. Així, entitats cíviques de Girona com ara l'ADAC, durant uns dies es veuen obligades de mala gana a renunciar als seus objectius cívics per tal de poder-se finançar i poder contrarestar les traves cada cop més grans imposades per les institucions per poder accedir a unes subvencions miserables que els ajudin a sobreviure i eixugar els dèficits que arrosseguen.

Realment, des de l'ADAC ens sap greu d'haver col·laborat a mantenir aquest model i unim la nostra queixa a la que ja han expressat públicament altres entitats com ara l'Associació de Veïns de Santa Eugènia. Ens ho rumiarem força abans de tornar a participar un altre any en un model de Fires així.