El Consell Superior d'Investigacions Científiques fa tres anys que analitza les concentracions d'aquests productes en diferents punts de la conca de l'Ebre, i encara que de moment s'indica que els residus que s'han trobat en aquestes aigües no són perjudicials per a la salut humana, es desconeixen els problemes que la «barreja» i la interacció d'aquests residus podria arribar a provocar a llarg termini.

L'estudi es va centrar en un principi en els 28 productes més consumits (analgèsics, tranquil·litzants, antibiòtics i antiinflamatoris, entre d'altres), però en els últims mostrejos s'ha augmentat fins a 80 compostos, amb els medicaments contra l'úlcera i diversos tipus d'antiestamínics, explica la investigadora del CSIC i de l'Institut Català d'Investigació i Estudis Avançats, Mira Petrovic.

La investigadora afirma que les concentracions a l'aigua analitzades en una vintena de punts de la conca de l'Ebre no suposen un perill per a la salut, ja que per introduir en l'organisme d'una persona la mateixa quantitat de principi actiu que conté, per exemple, una pastilla d'ibuprofèn, caldria que begués prop de 2000 litres d'aquesta aigua.

Petrovic afirma que aquesta contaminació augmentarà si no es produeix un canvi de tendència o una conscienciació dels ciutadans, ja que la població, cada vegada més envellida, consumeix més fàrmacs, a vegades per automedicació, cosa que, si hi afegim l'estesa pràctica de llençar aquests productes a l'inodor, provocarà un augment d'aquestes restes químiques als rius.

L'estudi indica que l'eliminació de les restes químiques de les aigües a través de la depuració és complicada, ja que solen ser compostos polars, és a dir, que es dissolen molt bé en aigua. Hi ha una relació directa entre el temps de retenció hidràulica de les aigües en la depuradora –abans de tornar a abocar-se als rius– i el percentatge d'eliminació dels residus.

No obstant això, existeixen diversos graus, ja que mentre els analgèsics i antiinflamatoris s'eliminen de manera més fàcil (fins a un 95%), la presència dels antibiòtics és més recalcitrant (i només s'elimina entre un 40 i 60%), encara que sempre depèn de la qualitat i la durada de la depuració. Si el cicle és curt, l'eliminació de les restes serà baixa, i així, segons l'estudi, les depuradores de la conca de l'Ebre que millor eliminen les restes químiques són les de Pamplona i Miranda de Ebro (on les aigües són tractades entre 32 i 25 hores respectivament), mentre que les de Logronyo i Lleida, amb unes deu hores de tractament, ofereixen uns nivells d'eliminació molt baixos d'alguns d'aquests compostos. Petrovic afirma que caldrien depuradores amb una mida més gran, on l'aigua residual pogués estar més temps en contacte amb els fangs activats que possibiliten la neteja, o bé introduir tractaments terciaris com ara el de bioreactor de membranes, «que eliminen més bé els contaminants orgànics».