Els expedients de regulació d'ocupació s'han quintuplicat enguany a les Terres de l'Ebre. Fins aquesta setmana se n'han presentat 25, nou dels quals en els darrers dos mesos. L'extinció de contractes, la suspensió temporal o la reducció de la jornada afecten un total de 302 treballadors, que principalment estaven ocupats al sector de la construcció o al del moble. I el Montsià és la comarca ebrenca que surt més malparada en pèrdua de llocs de treball per la crisi econòmica, amb setze ERO. Al Baix Ebre se n'han presentat set, un a la Terra Alta i també un a la Ribera d'Ebre.
Entre els ERO que s'han aprovat a l'Ebre hi ha el d'Antaix, que ha afectat 67 treballadors d'Amposta i la Sénia; el de l'empresa Obres i Reformes Cofran de l'Aldea ha despatxat 22 treballadors, i Tallers Julio Roc de Móra d'Ebre ha rescindit el contracte a onze persones. Els sindicats alerten de la dificultat que tenen tots els treballadors que es queden a l'atur per trobar una altra ocupació. «Més d'un 20% dels treballadors de l'Ebre pertanyen al sector de la construcció, per la qual cosa la crisi els ha afectat de ple», explica el secretari general de CCOO a l'Ebre, Josep Casadó. Per la seua banda, el secretari general d'UGT a les Terres de l'Ebre, Wifredo Miró, assenyala que els expedients que s'han presentat es fan per a la «supervivència» de les empreses. «Els ERO que s'han presentat són d'empreses del territori que ho fan per ajustar-se a la demanda, no ho aprofiten per deslocalitzar l'empresa», diu Miró.
MÉS CONCILIACIONS
També s'ha incrementat enguany el nombre de conciliacions, que es produeixen quan l'acomiadament afecta menys de sis treballadors. Mentre que a l'octubre del 2007 es van fer 65 actes de conciliació als serveis territorials de Treball a l'Ebre, al mes passat aquesta xifra es va incrementar fins a 126. Tan elevat ha estat aquest increment que els serveis territorials de Treball han destinat un dia més a la setmana a atendre les conciliacions. A més, s'han reforçat les oficines de treball amb cinc orientadors. «Molta gent no podrà tornar a treballar en el mateix sector en què treballava i s'han d'explorar nous filons d'ocupació que sorgiran lligats a la llei de dependència», sosté el director dels serveis territorials de Treball a l'Ebre, José Martín. Les empreses auxiliars del sector de l'automoció implantades a les Terres de l'Ebre no han presentat de moment cap ERO, però el seu volum de treball s'ha reduït de manera significativa per la davallada de la venda de cotxes. Aquest és el cas de Lear a Roquetes, on treballadors i empresa van pactar aturar 30 dies l'activitat fins al 31 de desembre i des de l'estiu no van a treballar els divendres. Durant aquestes jornades els treballadors cobren el salari base, però no el plus de productivitat, que representa un 25% del seu sou. No hi ha cap pacte perquè els 500 treballadors de la fàbrica recuperen aquestes hores. Les dues principals empreses auxiliars de l'automoció del Camp, Frape i SIMO, prenen mesures per frenar la davallada de comandes, però de moment no han presentat expedients (vegeu la peça).
MENYS CONTRACTES
Frape ho està controlant a partir d'una regulació de la borsa d'hores anuals. Ambdues han prescindit dels treballadors temporals en els darrers mesos, una mesura estesa a moltes altres empreses. Així, la contractació ha caigut un 27% a la demarcació durant l'octubre.
Els serveis territorials de Treball al Camp han aprovat, des del gener fins al 7 de novembre, onze expedients d'extinció de contractes, que han afectat 142 treballadors. En el mateix període, els expedients que sol·licitaven la suspensió temporal de feina (cinc d'aprovats) han afectat 31 treballadors. Del total, 89 treballadors són del ram de la construcció. Tot i que, vist com està el sector, el nombre d'afectats per ERO no és gaire significatiu. Això és degut al fet que la base laboral de la construcció són els treballadors autònoms. El delegat de Treball, Josep M. Solanes, té sobre la taula tres expedients de suspensió temporal en tràmit, que afecten empreses de la construcció amb un total de divuit treballadors. «La construcció és el més perjudicat, però aquí sols hi ha pimes», ha apuntat Solanes. A banda de la construcció, la factura de l'atur al Camp l'estan pagant les petites empreses de serveis –23.500 desocupats des del gener contra 8.500 de la construcció–, però la seva mida els impedeix presentar expedients. La petroquímica, per la qual treballen directament 10.000 persones, està aguantant la crisi sense recórrer als expedients. Un altre proveïdor important de feina, el turisme, funciona per temporades i encara està a l'expectativa de com anirà la temporada vinent. Malgrat això, el nombre total d'ERO presentats i de treballadors afectats quasi triplica el de l'any 2007 al Camp de Tarragona. Enguany, tampoc no hi ha hagut grans fallides, amb l'excepció de la constructora González Berenguer, que ha deixat 90 persones al carrer i un reguitzell d'impagats.
)
