Després de 24 anys a l'empresa, Joaquín Capilla, de 52 anys, ha viscut altres crisis a la fàbrica de Nissan de Barcelona, com la de l'any 1992. «Mai, però, m'havia trobat en una situació com aquesta, en què l'empresa no té previst fer cap inversió ni cap pla de futur». Amb una filla de tretze anys i una dona que treballa només mitja jornada en un forn de pa, aquest veí de l'Hospitalet de Llobregat, que treballa al departament de pintura, és la base de l'economia familiar. Tem que sigui un dels prejubilats inclosos en el pla d'acompanyament social de l'empresa, per a empleats de més de 55 anys. «Amb la meva edat, on vaig ara?», es lamenta aquest treballador. No obstant això, admet que en aquest ajust «tothom està afectat». De fet, la retallada és de 1.680 treballadors, un 40% de la plantilla.

La Mabel i en Juan són un matrimoni de 28 i 29 anys que viu al Prat de Llobregat. Són una de les nombroses parelles que treballen plegades a la planta de la Zona Franca de la multinacional japonesa. Ells són a la producció del Pathfinder. «Si ens quedem a l'atur, com pagarem la hipoteca?, com viurem?, quin futur tindrem?», es pregunta la Mabel, que només té dubtes sobre el seu futur. Això sí, estan ben informats de la crisi que passa el sector de l'automoció. Per això són conscients que si l'expedient de regulació d'ocupació (ERO) acaba deixant-los tots dos al carrer la seva economia familiar s'enfonsarà. «Tindrem un o dos anys d'atur, però després què?», s'interrogava en Juan, que va recordar que totes les empreses de l'automoció estan presentant retallades de plantilla. «On demanarem feina, si no n'hi ha?», insisteix aquest treballador, que acusa l'empresa de voler deslocalitzar la planta de Barcelona per emportar-se la producció a l'estranger, a fàbriques com la que s'està construint a Tànger (Marroc).

El marit de la Cristina López, de Vallirana, l'agafa de la mà en la manifestació contra l'ERO que surt de la seu de Correus de Barcelona i que acabarà al Parlament. Si més no el que passi amb la seva feina tindrà un fort impacte sobre la parella. Ella fa tres anys i mig que és a l'empresa, al departament de muntatge de la furgoneta Primastar. «Estem molt desanimats, sabem que no hi ha feina i hem de pagar la hipoteca», subratlla aquesta treballadora de 28 anys. Aquesta incertesa laboral l'afectarà no només professionalment sinó en els seus plans de futur personals. «No puc pensar a tenir un fill sabent que em quedaré sense feina», admet la treballadora, que critica la falta d'informació. «No ens diuen res, estan actuant d'una manera molt cruel», va retreure Cristina López.