«No només es perd la feina. Es genera una situació psicològica i personal nova. Hi ha por i angoixa.» Com afrontar el futur és, per a moltes persones que estan a l'atur, un repte difícil. «Com pagaré la hipoteca? Com ompliré la nevera? Com vestiré els nens?» Preguntes que volten pel cap, que fan perdre hores de son i trenquen l'equilibri familiar.

Lluís Mormeneo és assessor laboral de l'empresa SG Grup, de Girona, i viu de prop aquestes històries, moltes vegades dramàtiques. La seva tasca és analitzar la situació personal i professional de l'afectat i facilitar eines per a la reincorporació laboral. Ofereix a les empreses que paguin aquest servei pels treballadors que han d'acomiadar: «És una manera que tenen de reconèixer que no el fan fora perquè sigui mal treballador sinó per les circumstàncies econòmiques», afirma Mormeneo.

PER QUÈ ESTIC A L'ATUR?
És el primer que es pregunten els afectats. I és que en molts casos, el treballador no ho acaba d'entendre. «És una situació dramàtica perquè no s'entén que una empresa que mesos enrere tenia beneficis ha d'acabar tancant, com ha passat en molts casos. No es comprèn l'abast de la crisi», explica Mormeneo. En d'altres, és una situació previsible, que s'arrossega de fa temps i que no agafa desprevinguda la plantilla. No obstant això, estem parlant de casos particulars. I cadascú ho viu d'una manera diferent. Mormeneo, però, assegura que hi ha moltes similituds si parlem de franges d'edat.

La gent més gran, els que van viure la crisi de principis dels noranta, tenen més capacitat de sacrifici. La seva prioritat és treballar i, si cal, rebaixen el llistó per aconseguir-ho. Però els costa més afrontar un canvi professional, després de molts anys amb la mateixa feina. Estan a la franja de la cinquantena, no poden jubilar-se però ho tenen més complicat per reconvertir-se professionalment.

Els joves, segons Mormeneo, en general no tenen mentalitat de treballadors, sinó de consumidors. No els preocupa estar a l'atur. Al contrari, alguns prefereixen esgotar-lo perquè gairebé cobren el mateix que si estiguessin treballant i no veuen la necessitat de trobar una altra feina. La prioritat és tenir prou diners per pagar les despeses de cada mes. Mormeneo, però, alerta del perill de l'atur: «Fa un any, es tramitaven els papers i el mes següent ja cobraves. Ara no és així. Les peticions s'han multiplicat i el personal que les atén és el mateix. I ara pots trigar tres mesos a rebre l'atur.»

COM TROBO UNA ALTRA FEINA?
L'error més habitual és moure's per empreses del mateix sector en què acabes de perdre la feina. «En situació de crisi, si una fàbrica tanca, és possible que una altra del mateix sector estigui en una situació difícil», diu Mormeneo. El seu consell és apostar per la formació i obrir el ventall professional. A l'altra banda, hi ha els que envien currículums a totes les ofertes de feina, sigui el que sigui. «N'hi ha que ho fan per esport. Corren, però no saben cap a on», afirma l'assessor. En les seves sessions ensenya a «reestructurar la cerca de feina» i incideix que enviant les dades personals no n'hi ha prou. «No hem d'esperar que ens truquin. Ara no. Cal anar a les empreses i interessar-se perquè, en definitiva, l'empresari vol gent amb ganes de treballar.»

HI HA FEINA?
És la pregunta clau. «De feina, n'hi ha. Però també són més els que en busquen i cal lluitar molt», sentencia Mormeneo. En les seves entrevistes personals, una de les tasques principals és fer obrir els ulls i tocar de peus a terra: «L'objectiu de molts és trobar una feina amb bon horari, a prop de casa i cobrant el mateix que abans. I ara no es pot.»