L a capacitat de crear històries fantàstiques a partir de la pròpia història és, sens dubte, un bon indicador de les potencialitats d'una indústria cultural. Entenguem-nos, no només crear històries a través de la literatura o la poesia –una possibilitat que requereix relativament pocs recursos–, sinó de fer-ho a través de productes audiovisuals capaços d'arribar a multituds: el cinema o la televisió. Els mestres d'aquest gènere han estat, i continuen sent, els Estats Units. A través de Hollywood tots plegats hem viscut i reviscut el salvatge oest, la Segona Guerra Mundial i tants altres escenaris, americans o del món sencer. Perquè si no crees les teves pròpies històries fantàstiques, o bé restes en l'oblit del gran públic o bé són unes altres les que les creen, tal com ha passat amb la història de l'Amèrica del Sud amb la darrera versió d'Indiana Jones.

A TV3 ja hi ha una prou destacable presència de la història a través del reportatge; el gènere evidentment indispensable per donar a conèixer la història a la televisió. Però amb un producte com és Serrallonga, la televisió catalana s'endinsa en aquestes altres possibilitats de difusió històrica amb un gènere que per ser potent ha d'anar més enllà de la història recent. Els bandolers són, per descomptat, un tema ideal per aquests objectius. Televisió Espanyola ja ho va entendre així fa molt de temps amb una sèrie que esdevingué mítica: Curro Jiménez. TV3 ho ha fet ara amb un dels grans bandolers catalans del segle XVII: Joan Sala, àlies Serrallonga.

Basant-se en unes quantes grans fites ben conegudes de la seva vida –els orígens familiars, l'èxit com a cap de quadrilla, la progressiva desfeta i l'execució a Barcelona–, la minisèrie ha afegit salsa a dojo en el tema de les relacions amoroses, ha realitzat unes escenes d'acció ben aconseguides i ha reconstruït l'època d'una manera molt versemblant, deixant de banda detalls com ara unes armes de foc que aparenten una precisió i una efectivitat que no s'aconseguiran fins molt més tard. Amb la precaució de deixar ben clar en el títol que es tracta plenament d'una llegenda, la minisèrie ens transmet els valors, l'heroïcitat, la justícia i el patriotisme que la tradició popular i els romàntics del segle XIX van atribuir al bandoler. Sumant les possibilitats de Robin Hood i d'un latin-lover modern, TV3 ha reinventat, en definitiva, aquesta figura de Serrallonga a través d'un bon programa d'entreteniment. Afegint-hi després i de manera molt encertada un documental sobre la història real, l'entreteniment esdevé també cultura i coneixement històric.

Certament, d'alguna altra qüestió se n'hauria pogut treure més punta, especialment –jo crec– del tema de les connexions entre senyors i bandolers; una qüestió prou coneguda historiogràficament després dels treballs de Núria Sales o de Xavier Torres. L'ús dels bandolers per part de la noblesa per augmentar els seus ingressos, per fer la guerra entre ells o per atemorir la pagesia són temes dels quals es poden extreure escenes d'ambició, traïció i acció per fer algun capítol més. I per acabar, fou Serrallonga el nostre Robin Hood particular? O més encara: hi hagué, en algun lloc, algun Robin Hood? Probablement aquesta mena de gent no hagi existit mai fora del regne de la creació artística, però els humans som lliures de continuar somniant, tal com somniaven, per exemple, els Esquirols, els cantants d'un Serrallonga ecologista: «Torna, torna, Serrallonga, / que l'alzina ens cremaran, / que ens arrencaran les pedres, / que la terra ens robaran.»