diumenge, 9 de novembre de 2008
> Onze barris en sòl no urbanitzable
XAVIER MIRÓ.
Barcelona
El 18% del sòl que es projecta és en terrenys no urbanitzables. És el cas de les àrees de Martorell, Sant Vicenç dels Horts, Montcada i Reixac, Montmeló, Igualada, Puigcerdà, Tremp, Vila-seca, Valls, Montblanc i Balaguer. Si s'ha hagut de recórrer a terrenys no urbanitzables en aquestes poblacions és perquè no es disposa de sòl classificat. El 80% restant és sòl ja urbanitzable i que és d'empreses privades majoritàriament –«la quantitat de sòl públic que hi ha a les ARE és molt poca», hi afegeix Llort. «Per tant, estem impulsant el dret dels privats, però també l'obligació dels privats tal com diu la llei. La llei quan et classifica un sòl et dóna una plusvàlua important, però també et diu que tens l'obligació d'exercir-la perquè la ciutat ha de créixer i ha de créixer per aquell indret determinat», afirma el responsable de la política de sòl de la Generalitat. Un cop aprovats inicialment els dotze plans directors urbanístics per a 1.523 hectàrees, en 94 ARE i 80 municipis, i pensats per a 90.097 habitatges, el govern català vol arribar al màxim nivell de consens amb propietaris i ajuntaments fins al març vinent, quan els documents s'han d'aprovar definitivament. Llort diu que en aquests cinc mesos caldrà acordar què es desenvolupa, què es manté per a l'aprovació provisional, què es reconsidera, quins equipaments caldrà construir, etc. Pel que fa a la densitat dels habitatges, la mitjana s'ha incrementat dels 50 als 59 per hectàrea –en l'àmbit metropolità és de 61,16; al Gironès, el Maresme, l'Alt Penedès i el Garraf i comarques centrals se situa en el 57,77 i al Camp de Tarragona, Ponent i Terres de l'Ebre, de 58 habitatges per hectàrea–. Llort diu que era previsible i desitjable que augmentés sensiblement la densitat, però hi afegeix: «Tampoc ens agradaria estar per sobre dels 70.» El percentatge d'habitatge protegit també ha crescut fins al 55% de mitjana tot i que en alguna ARE arriba al 70%. Els ajuntaments de Tona, Banyoles, la Roca del Vallès i Sant Celoni no tenen voluntat de desenvolupar ara les ARE, però s'ha acordat que els documents es continuaran tramitant i ja es decidirà més endavant què es fa. S'han descartat en l'aprovació inicial les que estaven previstes a Sitges, Mataró, Esparreguera, Santa Coloma de Cervelló i Celrà. Barcelona i Cerdanyola són dos casos a part. A la capital catalana, l'ARE del barri de Vallbona el tramitarà la comissió d'urbanisme local, que en té les competències per la carta municipal. Aquesta comissió, paritària entre Generalitat i Ajuntament, serà la que elaborarà el pla director específic, que s'espera que estarà enllestit a finals d'any.
|
