El projecte de l'eix diagonal es començarà a materialitzar una dècada després que els alcaldes de Vilanova i la Geltrú, Vilafranca del Penedès, Igualada i Manresa es posessin d'acord per reclamar una carretera decent que unís les quatre comarques. Els treballs s'adjudicaran en els dies vinents i estaran acabats el 2012, segons ha anunciat el secretari de Mobilitat de la Generalitat, Manel Nadal. La jornada sobre l'eix diagonal, que va reunir ahir agents socials, econòmics i polítics de les quatre comarques i representants del govern català, ha volgut valorar la nova centralitat que ha d'exercir aquest eix, que unirà el corredor del Mediterrani i l'eix transversal. Precisament, el president de la Generalitat ha defensat que «l'eix diagonal és una peça clau d'un entramat d'infraestructures que respon a una concepció equilibrada del conjunt del país», i ha recordat que representa un esforç inversor sense precedents. L'obra costarà uns 420 milions d'euros i configurarà un nou eix viari de 67 quilòmetres de longitud, una trentena dels quals seran de nova construcció. La resta se sotmetran a reformes i rehabilitacions més o menys rellevants, com és el cas del tram entre Vilanova i Vilafranca, que es transformarà en una autovia.

La nova infraestructura, que unirà les comarques del Bages, l'Anoia, l'Alt Penedès i el Garraf, tindrà setze enllaços amb altres vies, una desena de túnels i setze ponts. Un dels trams més polèmics de l'obra ha estat el de Canyelles, que va provocar la mobilització de veïns i alcaldes de tot el Garraf per evitar el trencament del nucli urbà. Així, el desdoblament de la C-15 implica la construcció d'un doble túnel sota la muntanya del Montgròs d'un quilòmetre i mig de longitud. Des d'aquest punt, l'autovia continua fins al nord-est del nucli urbà de Canyelles, on s'habilitarà un enllaç amb la carretera C-15b.

El president José Montilla ha aprofitat la seva intervenció al costat dels alcaldes de l'eix diagonal per destacar les potencialitats d'aquest territori i per reivindicar la inversió pública com un revulsiu contra la crisi: «Els governs tenim la responsabilitat d'animar i accelerar la inversió pública, més necessària que mai per dinamitzar l'economia.»

Montilla ha dit que sempre ha cregut que «cal dir les coses pel seu nom i actuar amb realisme, i més encara en moments de dificultat». Malgrat això, el president ha assenyalat que «realisme no vol dir dramatisme» i s'ha mostrat convençut que, «si som conscients de les nostres forces i treballem braç a braç tots –Generalitat, govern estatal, ajuntaments, empreses i societat civil–, sortirem d'aquesta crisi en bones condicions».

En aquest sentit, l'alcalde de Vilanova i la Geltrú, Joan Ignasi Elena, ha defensat el caràcter proactiu dels ajuntaments: «No ens resignem a ser una administració només de serveis.» Per Elena, les administracions locals són conscients de les limitacions en el marc global de la crisi, «però cal que apostem per la bel·ligerància, la restricció de la despesa i el manteniment de la inversió pública per generar activitat econòmica». A la jornada també hi van assistir els consellers Castells i Ausàs.